El Reial Decret 1560/1997, de 10 d’octubre, pel que es regula l’himne nacional d’Espanya, disposa en l’article 3, que “El himno nacional será interpretado, cuando proceda:
En versión completa:
a. En los actos de homenaje a la Bandera de España.
b. En los actos oficiales a los que asista Su Majestad el Rey o Su Majestad la Reina.
c. En los actos oficiales a los que asista la Reina consorte o el consorte de la Reina.
d. En los demás actos previstos en el Reglamento de Honores Militares.
2. En versión breve:
a. En los actos oficiales a los que asistan Su Alteza Real el Príncipe de Asturias, Su Alteza Real la Princesa de Asturias o Sus Altezas Reales los Infantes de España.
b. En los actos oficiales a los que asista el Presidente del Gobierno.
c. En los actos deportivos o de cualquier otra naturaleza en los que haya una representación oficial de España.
d. En los demás casos previstos en el Reglamento de Honores Militares.”
Malgrat la legislació citada, resulta que a l’inici i/o finalització de les processons catòliques en el municipi de Cullera les bandes de música interpreten l’himne nacional d’Espanya. L’Asssociació Cullera Laica ha entés sempre que esta pràctica vulnera el citat Reial Decret, que, interpretat restringidament, garantix el seu bon ús i el principi constitucional d’aconfessionalitat de l’Estat (art. 16.3), i en conseqúència la no discriminació de ningú per raó de religió (art. 14) i el dret fonamental de tota la ciutadania a la llibertat ideològica, religiosa i de culte (art. 16.1). A més, l’article 9.2 de la Constitució establix que “corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y los grupos en que se integra sean reales y efectivas…”
Amb tots eixos arguments, en març de 2008, Cullera Laica va sol·licitar a l’Ajuntament de Cullera i a les dues societats musicals, Ateneu Musical i Santa Cecília, que les bandes de música s’abstingueren d’interpretar l’himne nacional d’Espanya en actes confessionals, sense obtindre cap resultat. D’ençà, la sol·licitud s’ha reiterat justificadament nombroses vegades, sense produir-se tampoc cap actuació. En definitiva, s’ha demanat:
-A l’Ajuntament i a les citades societats musicals de Cullera, en març de 2008.
-A les citades societats musicals, en març de 2009, després que canviaren de Junta directiva;
-Al subsegüent Ajuntament de Cullera, del PP, en abril de 2012.
-A l’actual Ajuntament de Cullera, del PSOE i Compromís, en novembre de 2015, en febrer de 2016 i en setembre de 2016.
(La petició de 2015 es va fer dins d’una sol·licitud múltiple amb totes les sol·licituds de Cullera Laica i acords plenaris no atesos pels Ajuntaments de les dos darreres legislatures; la de febrer de 2016, arran d’una reunió amb la 1ª Tinent d’Alcalde en la que ens va demanar que tornàrem a presentar eixa sol·licitud; i la de setembre de 2016, en no rebre cap resposta a l’anterior, com a sol·licitud de certificació d’acte pressumpte, a la qual l’Ajuntament està obligat a contestar per imperatiu legal, però tampoc ho va fer).
En canvi, en altres municipis sí es fa un ús legal de l’himne nacional d’Espanya, d’acord amb el Reial Decret que el regula i la Constitució Espanyola, com Favara, Polinyà de Xúquer, Albalat de la Ribera, Benifairó de la Valldigna, Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Riola, Corbera, Xeraco, Benicull, Xeresa o Simat de la Valldigna, tots de l’entorn de Cullera.
Cullera, 29 d’agost de 2017
Darrera actualització: 31 d’agost de 2018.
(Entrada pendent de compleció).