Rodolfo Llopis, el que diu i els seus plans sobre el laïcisme, per Manuel Cabanillas i Gómez

Publicat originalment a L’Expressió, març 2007, p. 24.

A un article de l’Expressió de gener 2007, núm. 187, pàgina 18, se li atribueix a Rodolfo Llopis Ferrándiz (1895-1983)  una frase, de la qual no és l’autor. Si la persona que ha escrit el citat article ha obrat per ignorància hauria de rectificar al proper exemplar de l’Expressió. Si ha obrat per col·laborar amb les difamacions d’aquelles persones i organitzacions de l’any 1932, seguirà, com escrivia Rodolfo Llopis, amb “improperios, injurias y falsedades”. Allà cadascú en la seua consciència, la qual podrà estar d’acord o no amb els plans de Rodolfo Llopis, però és immoral atribuir a qualsevol persona paraules que no ha dit, mentir, i encara més quan és morta. Sort que Rodolfo Llopis, com a excel·lent i reconegut intel·lectual, fou autor de diversos i interessants llibres.

Les idees i els plans sobre laïcisme de Rodolfo LLopis Ferrándiz no estan gens ocults, sinó que els manifesta obertament en molts dels seus escrits, i com a mostra el seu llibre “La revolución en la escuela. music cloud Dos años (1931-1933) en la Dirección General de Primera Enseñanza” publicat de bell nou per l’editorial Biblioteca Nueva, on ja denunciava en 1932 els atacs que provenien d’aquelles persones i organitzacions que estaven en contra del laicisme. Així al capítol IX “El laicismo en la escuela” podem llegir:
“ Como si no les bastara sus improperios, injurias y falsedades contra nosotros, publicaron multitud de hojas…En esas hojas mentían cínicamente. No les importaba reproducir párrafos de mi libro “Cómo se forja un pueblo”, dando como opiniones mías las que yo ponía en labios de los militantes rusos con quienes conversaba”.
Efectivament, la frase “Hay que apoderarse de las conciencias de los niños” és una frase que cita Rodolfo Llopis, perquè l’escolta en el seu viatge a Rusia. La cita, però explicita amb contundència que no està d’acord amb ella. youtube down Tot al contrari, Rodolfo el que manifesta, escriu i manté és la màxima: “Hay que respetar la conciencia del niño”. Reclama actitud de respecte, un dels trets principals del laïcisme.

Actualment, després de 75 anys, la mentida, el cinisme i la manipulació continua. La novetat és la utilització d’Internet, mitjà pel qual podem accedir a la web de culleracristiana i trobar-nos amb la mateixa frase com titular d’un text. La forma que està dissenyada la notícia pot donar a entendre que la citada frase s’hi troba a dins de l’article i que és de Rodolfo Llopis. windows cloud . Res més lluny de la suposició. L’article quan s’augmenta és impossible de llegir, però el poden localitzar a la web de la Universitat d’Alacant, llegir-lo i no trobar per cap costat la frase en qüestió.

Per explicar encara més que entenia Rodolfo Llopis per laïcisme, al citat llibre podem consultar la Circular 12 de gener de 1932 que, com a Director General del Ministeri d’Instrucció Pública, va escriure i va enviar a tots els centres educatius de l’estat espanyol, una vegada aprovada la Constitució de la II República:
“La escuela ha de ser laica. La escuela sobre todo ha de respetar la conciencia del niño. La escuela no puede ser dogmática ni puede ser sectaria. Toda propaganda política, social, filosófica, y religiosa queda terminantemente prohibida en la escuela. La escuela no puede coaccionar las conciencias. expired domains . Al contrario, ha de respetarlas, ha de liberarlas. Ha de ser lugar neutral donde le niño viva crezca y se desarrolle sin sojuzgaciones de esa índole…El maestro procurará aprovechar cuantas oportunidades le ofrezcan sus lecciones en otras materias, el dirario hacer de la escuela y los altos ejemplos de la vida de los pueblos para inspirar en los niños un elevado  ideal de conducta”.

Al mateix llibre Rodolfo Llopis assevera:
“La escuela laica no abandona la formación moral  del alumno. Al contrario. Obliga a pensar seriamente en esa clase de problemas… El laicismo es sencillamente la conclusión lógica de un proceso evolutivo. La vida, la ciencia, y el Estado  se han independizado de la religión en el curso del tiempo. La escuela ha hecho lo mismo…
La moral laica se nutre de las experiencias humanas, expresadas en instituciones y costumbres que la educación se encargará de conservar, enriquecer y perfeccionar…La escuela laica, libre de prejuicios, sin dogmatismos de ningún genero, será al mismo tiempo conservadora del pasado y preparadora del porvenir. Queremos una escuela que no exclavice. Que liberte. Que liberte la conciencia del alumno y la del maestro…
Contra esta escuela se han esgrimido las armas más despreciables. La calumnia, la injuria, la insidia…”

Aquest era l’esperit de la II República Espanyola i les propostes de Rodolfo LLopis sobre Laicisme. Tant de bo si es vol recuperar a la nova assignatura de “Educació para la Ciutadania”, amb la qual mestres dels diversos moviments de renovació pedagògica no estem d’acord per raons que ara no ve al cas argumentar, però  totalment diferents a la que expressa la persona autora de l’esmentat article de l’Expressió. whois domain name Persona que hauria d’assistir obligatòriament a les classes de l’assignatura “Educación para la Ciutadania” per aconseguir tenir credibilitat moral  i  ser més respectuosa en les seues afirmacions, perquè a l’Expressió ja ha utilitzat de forma reiterada la confusió i la falsetat. Solament per aquest fet no hauríem de refiar-nos de les valoracions que vomita al damunt de dita assignatura.

Sobre l’article 27.3 de la Constitució Espanyola que reconeix el dret que els pares donen als seus fills la formació religiosa i moral que es té d’acord amb les seus pròpies conviccions, ens podríem plantejar que si l’estat ha de garantir la llibertat de tota la ciutadania, també ha de garantir la d’aquelles filles i fills, els pares i les mares dels quals s’apoderen de la seua ànima només nàixer perquè els imposen als pocs dies de la seua existència quina és la veritat.

Manuel Cabanillas i Gómez
Professor de Socials de l’IES “Vicent Blasco Ibañez” de Cullera.