Per la recuperació, si s’escau, de béns immobles del municipi de Cullera que pugueren haver sigut injustament immatriculats per l’Església Catòlica (2018).

L’article 206 de la Llei Hipotecària espanyola ha permès a l’Església Catòlica inscriure’s al seu nom propietats no registrades a nom de ningú. Eix privilegi, que equipara els diocesans als funcionaris públics acreditats per a inscriure béns, ha suposat un espoli del patrimoni estatal, autonòmic o municipal. Segons les notícies aparegudes, en els darrers anys l’Església Catòlica s’ha immatriculat al seu nom centenars o milers de propietats, les quals inclouen parròquies, ermites, basíliques, cases, escoles, magatzems, terrenys, atris, solars, pisos, garatges, frontons o cementeris; propietats que en molts casos s’entenia que eren dels pobles, perquè s’havien construït amb fons municipals o comunalment, encara que no estaven registrades a nom de ningú. Assabentats de les usurpacions, molts alcaldes lluiten ara per recuperar allò que entenen que l’Església ha arravatat als seus municipis en virtut d’una llei clerical.

L’associació Cullera Laica que, per una banda té com a finalitat la defensa de la laïcitat (i per tant d’un ordenament jurídic sense privilegis ni discriminacions de cap tipus), i per altra és una entitat cultural cullerenca (i per tant compromesa amb la integritat del patrimoni de tota la ciutadania), desconeix si els béns patrimonials del nostre municipi també han patit algun tipus d’espoli per part de l’Església catòlica. Per la qual cosa, en juliol de 2018, Cullera Laica va va sol·licitar a l’Ajuntament de Cullera que tinguera a bé informar si tenia constància que l’Església Catòlica o alguna de les seues corporacions s’havia immatriculat al seu nom algun bé immoble del municipi de Cullera en virtut del l’article 206 de la Llei Hipotecària, abans de la darrera modificació.

En no rebre cap resposta formal, en octubre subsegüent, es va presentar la corresponent sol·licitud de certificació d’acte pressumpte, davant la qual la Regidoria de Patrimoni va informar a Cullera Laica que l’Ajuntament no tenia constància d’immatriculacions d’aquest tipus.

Encara que la resposta s’ajusta al que va preguntar Cullera Laica, l’Associació entén que l’Ajuntament de Cullera no pot conformar-se en no tindre constància de cap immatriculació, especialment quan en l’esmentada resposta de la Regidoria de Patrimoni s’adjuntaven documents rellevants que fan pensar que almenys alguns immobles del municipi van poder ser immatriculats per l’Església Catòlica durant les darreres legislatures.

Tal com fa saber Cullera Laica en la seua instància, en línia amb la seua consideració estan fets com que recentment s’haja publicat a Navarra una guia sobre immatriculacions, amb orientacions als ajuntaments per a recuperar el patrimoni immatriculat; que s’haja creat una xarxa de càrrecs públics de diverses comunitats autònomes a fi de recuperar els béns; o que l’Ajuntament d’Alacant haja aprovat la creació d’una comissió per a revisar els títols de propietat de l’Església Catòlica al municipi.

Però Cullera Laica remarca que no pretén que es procedisca contra cap títol de propietat que siga just, sinó que es recupere per al ple domini públic aquells béns immobles que puguen haver sigut indegudament immatriculats, per exemple perquè siguen d’origen comunal o municipal.

Per tant, en desembre de 2018 Cullera Laica va instar a l’Ajuntament que mitjançant moció plenària aprovada en el ple, sol·licite notes simples o certificats registrals de tots els possibles béns immatriculats a Cullera a tenor de l’article 206 de la Llei Hipotecària i 304 del Reglament Hipotecari per l’Arquebisbat de València, cabildo o parròquies; que clarificada la situació registral, es comprove amb la documentació municipal i amb els informes pertinents quins béns podrien haver sigut injustament immatriculats; i que amb eixes dades i en cas d’haver immobles del municipi afectats per una immatriculació irregular, que es reclame la propietat administrativa o judicialment.

 Cullera, 19 de desembre de 2018