L’article 206 de la Llei Hipotecària espanyola (1946), fins a la seua modificació en 2015, ha permés a l’Església Catòlica inscriure’s al seu nom béns immobles carents de propietari. Eix privilegi, que equiparava els dociesans als funcionaris públics acreditats per a inscriure béns, ha pogut suposar un espoli del patrimoni estatal, autonòmic o municipal. Segons les notícies aparegudes, en els darrers anys l’Església Catòlica s’ha immatriculat al seu nom milers de propietats, les quals inclouen parròquies, ermites, basíliques, cases, escoles, magatzems, terrenys, atris, solars, pisos, garatges, frontons i cementeris; propietats que en molts casos s’entenia que eren dels pobles, perquè s’havien construït amb fons municipals o comunalment, encara que no estaven registrades. Assabentats de les presumptes usurpacions, molts alcaldes lluiten ara per recuperar allò que entenen que l’Església ha arravatat als seus municipis en virtut d’una llei clerical.
L’associació Cullera Laica que, per una banda té com a finalitat la defensa de la laïcitat (i per tant d’un ordenament jurídic sense privilegis ni discriminacions de cap classe), i per altra és una entitat cultural cullerenca (i per tant compromesa amb la integritat del patrimoni de tota la ciutadania), desconeixia si els béns patrimonials del nostre municipi també han patit algun tipus d’espoli per part de l’Església Catòlica. Així, en juliol de 2012, Cullera Laica va sol·licitar a l’Ajuntament de Cullera, per aquell temps presidit per Ernesto Sanjuán Martínez, que tinguera a bé informar si tenia constància que l’Església Catòlica o alguna de les seus corporacions s’haguera immatriculat al seu nom algun bé immoble del municipi de Cullera en virtut del l’article 206 de la Llei Hipotecària. La resposta del regidor de patrimoni, Vicente Pérez Crespo, fou que no, que no constava en l’Ajuntament l’existència de cap immatriculació en eix sentit.
Novament, en juliol de 2018, amb l’article 206 de la Llei Hipotecària modificat i amb nou Ajuntament, presidit per Jordi Mayor Vallet, Cullera Laica va tornar a formular a l’Ajuntament la mateixa pregunta. En no rebre cap resposta formal, en octubre subsegüent, es va presentar la corresponent sol·licitud de certificació d’acte presumpte, davant la qual, la Regidora de Patrimoni, Sra. Amparo Jover Colubi, va informar a Cullera Laica que “en l’Ajuntament de Cullera no existeix constància que l’Església Catòlica o alguna de les seues corporacions, hi hagen matriculat, en virtut de l’article 206 de la Llei Hipotecària, béns del municipi sobre els quals l’Ajuntament de Cullera ostente algun tipus de dret”. Seguidament, s’informava que “Respecte de la immatriculació d’altres béns que l’Església Catòlica o les seues corporacions hagen dut a terme en el municipi en virtut d’aquest article, no es disposa d’informació”. Però per si eren de l’interés de l’associació, s’adjuntaven uns documents que fan pensar que almenys alguns immobles del municipi van poder ser immatriculats.
Encara que la resposta rebuda s’ajustava al que va preguntar Cullera Laica, l’Associació entenia que l’Ajuntament no podia conformar-se en no tindre constància de cap immatriculació. En línia amb aquesta consideració estan fets com que s’haguera publicat a Navarra una guia sobre immatriculacions, amb orientacions als Ajuntaments per a recuperar el patrimoni immatriculat; que s’haguera creat una xarxa de càrrecs públics de diverses comunitats autònomes a fi de recuperar els béns; o que l’Ajuntament d’Alacant haguera aprovat la creació d’una comissió per a revisar els títols de propietat de l’Església Catòlica al municipi.
Així, després de fer-li-ho saber formalment a la regidora de patrimoni en novembre de 2018, en desembre subsegüent, Cullera Laica va presentar una nova sol·licitud a l’Ajuntament. En ella, a més d’al·ludir la qüestió de quins són els criteris que porten als responsables de l’Ajuntament a determinar quins són els béns del municipi de Cullera sobre els que l’Ajuntament ostena algun tipus de dret o no (v. supra), es va sol·licitar que:
1) L’Ajuntament de Cullera, mitjançant moció plenària aprovada en el ple, sol·licite notes simples o certificats registrals de tots els possibles béns immatriculats a Cullera a tenor de l’article 206 de la Llei Hipotecària i 304 del Reglament Hipotecari per l’Arquebisbat de València, cabildo o parròquies.
2) Clarificada la situació registral, que es comprove amb la documentació municipal i amb els informes pertinents quins béns podrien haver sigut injustament immatriculats.
3) Amb eixes dades i en cas d’haver immobles del municipi afectats per una immatriculació irregular, que es reclame la propietat administrativa o judicialment.
En no rebre cap resposta, en abril de 2019 Cullera Laica va sol·licitar a l’Ajuntament la corresponent certificació d’acte presumpte. Poc després, la Regidora de Patrimoni va contestar a Cullera Laica confirmant la immatriculació per l’Església Catòlica de tres béns del municipi: la muntanyeta del Raval de la Mar, la parròquia dels Sants Joans i la Capella de Santa Anna, immatriculats en 1968 (el primer) i en 2013 (els dos següents). Com que la resposta no s’ajustava al que va sol·licitar Cullera Laica, en maig de 2019 es va adreçar un nou escrit a la regidora de patrimoni en el qual es comunicava que no podíem donar la sol·licitud per contestada. El dia de hui no hem tingut cap notícia més.
El 16 de febrer de 2021 el Consell de Ministres va remetre al Congrés dels Diputats un llistat amb els 34.961 béns immobles immatriculats per l’Església Catòlica entre 1998 i 2015, en el qual figuren els dos edificis esmentats.
Tres conclusions que s’extrauen del present procés són les següents:
1) Quan l’Ajuntament va informar a Cullera Laica en 2012 que no tenia constància d’immatriculacions, es trobava immatriculada la muntanyeta del Raval des de 1968.
2) Pocs mesos després de la pregunta de Cullera Laica, l’Església s’immatricula la parròquia dels Sants Joans i la Capella de Santa Anna. Abans, el clergat de Cullera va sol·licitar certificacions urbanístiques a l’Ajuntament sobre aquests dos immobles, les quals van ser expedides pel secretari de l’Ajuntament per orde i amb el vist i plau del Tinent d’alcalde delegat de patrimoni i de la Tinent d’alcalde i delegada de patrimoni, respectivament.
3) En la contestació d’octubre de 2018 de la regidora de patrimoni, la parròquia dels Sants Joans i la Capella de Santa Anna no són considerats béns sobre els quals l’Ajuntament osente algun tipus de dret.
Cullera, 19 de desembre de 2018.
Última actualització: 4 d’abril de 2021.
PS: Tal com es va afirmar en els escrits a l’Ajuntament de novembre i desembre de 2018, Cullera Laica no pretén que es procedisca contra cap títol de propietat que siga just, sinó que es recupere per al ple domini públic aquells béns immobles que puguen haver estat indegudament immatriculats, per exemple perquè siguen d’origen comunal o municipal.