María Camilleri Fuster

Maria Camilleri donant un discurs a l’antic cementeri civil de Cullera, davant el panteó d’Agustí Olivert Arlandis (1935). Cortesia de la familia.

Maria Camilleri Fuster (Cullera 1898-Santa Cruz de la Sierra – Bolivia – 1991) fou la primera dona regidora a l’Ajuntament de Cullera, càrrec que va exercir entre febrer de 1936 i juliol de 1937. Les seues posicions ideològiques passen pel  feminisme moderat, la dignificació de les institucions que es fan càrrec de la infantesa (sobretot els més desfavorits), el foment de la cultura i l’educació, i la defensa del laïcisme.

Dona forta, resolta i independent, només comptava amb divuit anys ja estava subscrita a la publicació El pensamiento femenino. I un any desprès tenia un carnet que hi acredita la seua militància en la Federació Internacional Femenina. A més, va estar afiliada matinerament al partit Radical Socialista, que defenia les postures de Victoria Kent enfront de les de Clara Campoamor.

Va ser vocal i després presidenta de la Junta o Consell Local de Primera Ensenyança, vocal i tresorera de la Junta de Protecció de la Infància i Repressió de la Mendicitat, cofundadora de la Unión Republicana de Padres de Familia, membre del Patronato de la Biblioteca Municipal Popular i regidora de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Cullera. Així, va exercir una important tasca social, educativa i cultural. Encara que va rebre atacs furibunds dels sectors ultracatòlics, les actes dels plens mostren que Maria Camilleri va ser una persona moderada i tolerant, convençuda que l’educació i la cultura milloraven la persona i el món.

Aprovà les oposicions al Tribunal Tutelar de Menors i es traslladà a Alacant. Acabada la guerra, s’exilia a un camp de concentració, a Orà. D’Orà viatja a París, de París a Xile, i de Xile a Bolívia. A Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) participà activament com a secretària de las Hermanas de San Juan de Dios, que li concediren, quan tenia 81 anys, la distinció “La Cantuta de Plata” en reconeixement i homenatge per la tasca realitzada. Maria Camilleri va morir en eixa mateixa ciutat l’any 1991. (Vg. també Agustí Fuertes Larrea, «María Camilleri Fuster (1898-1991). Primera dona regidora de l’Ajuntament de Cullera», XI Jornades d’Estudis de Cullera, M.I. Ajuntament de Cullera, 2015, p. 373-386).

Poc abans de la Guerra Civil, Lamberto Olivert Arlandis li va dedicar un poema en el que es reflecteixen els seus valors:

María Camilleri

Ahí la tenéis en cuerpo

y en alma, toda bondad,

con un corazón de perlas

tan grande como la mar.

Es María Camilleri

el tipo de Juana D’Arch,

pero contraria en un todo

en obras y en ideal.

Juana D’Arch, pobre pastora

de un miserable lugar,

siendo buena, muy sencilla,

y analfabeta además,

se creyó ser instrumento

de Dios para liberar

su país de los ingleses

que ocupaban Orleans.

Juana D’Arch tuvo visiones

que la hicieron empuñar

el estandarte de Francia

como invicto general.

Y la pobre pastorcita

recibió en premio a su afán

ser achicharrada viva

por la Inquisición brutal.

Hoy Juana D’Arch en París,

figura en la catedral

en vez de heroína y mártir

como santa en un altar.

——-

Santa laica será un día

nuestra María sin par,

buena esposa, madre amante

y espíritu liberal

que sin empuñar la espada

ni el estandarte real

elabora sin descanso

por la cultura y la paz.

María tiene conciencia,

un talento natural,

es oradora, pensante,

y se agita sin cesar

por la enseñanza del pueblo

con un amor maternal.

Ella, María, es ponente

de las cantinas que van

a implantarse prontamente

dentro de nuestra ciudad.

Se dará en esas escuelas

la educación integral,

aseo, higiene y comida

a la niñez escolar.

Tal vez en esa campaña

María recibirá

censuras y menosprecios

de la gente clerical.

Pero no temas, María:

¡Adelante sin temblar!

Adelante sin desmayos,

porque tu obra es moral.

Lamberto Olivert [Rubricat]

8/3/36

La figura de Maria Camilleri és recordada al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cullera dins de la “Ruta laica” que l’associació Cullera Laica organitza des de 2013 amb motiu de les Festes Majors de Cullera.

Entrada publicada originalment el 9 de setembre de 2014.

Última actualització: 22 d’octubre de 2019.