S’acosta el temps per fer la declaració de l’IRPF i tots els anys ens bombardegen amb la famosa X per a l’església catòlica o per a finalitats socials (ONGs).
S’ha de conéixer que el 0,7 % de la recaptació de l’IRPF va destinat a eixes dues caselles sense que ningú haja de pagar més del que li correspon. És a dir, si hem de pagar 1.000 €, aquell que assenyala amb una X per al manteniment de l’església, per les ONGs o per les dues, no ha de pagar 1.007 € (1.014 si marquen les dues) sinó que es trauen del finançament de l’estat, el qual es queda sense eixos recursos per a les seues funcions.
Aquella persona que marque la casella per a l’església catòlica ha de saber que eixos diners no aniran a Educació, Sanitat, sosteniment de Patrimoni artístic i immobiliari, assistència social, etc., de la pròpia església catòlica.
El finançament del professorat de religió i dels capellans d’hospitals, presons i castrenses, corre a compte de l’estat. El dels hospitals concertats, centres socials i assilos, van a càrrec de les comunitats autònomes. El sou i la Seguretat Social del professorat i del personal administratiu, així com les despeses de manteniment dels centres concertats va a càrrec de l’estat. Hem de tindre en compte que el professorat dels centres concertats així com els de religió accedeixen al càrrec sense oposició. En el manteniment de les catedrals i esglésies, l’església catòlica no aporta res del que es financia mitjançant l’IRPF, a més no paga IBI com qualsevol ciutadà, empresa o organització. Càritas no es financia per la X de l’església, sinó per la de les ONGs i s’emporta vora el 40% del total d’ingressos que recapta l’estat per eix concepte.
On van doncs els diners quan s’assenyala la X en la casella “Assignació TRIBUTÀRIA a l’Església Catòlica?
A pagar el sou dels capellans, monjos i monges, bisbes, arquebisbes, etc., Conferència Episcopal, seminaris, “activitats pastorals”, etc.
A la fi, qui marca la casella de l’església catòlica, està pagant-li dues vegades; mentre li lleva a l’estat diners – que subvencionen la mateixa església catòlica – els hi dona a ella per un altre costat, sense que es rebaixen les subvencions. Qui marca la casella d’altres finalitats socials, els detrau de l’estat i financia, entre d’altres, a l’església catòlica mitjançant Càritas i altres. Qui marca les dues, trau el doble de diners de l’estat per financiar les dues anteriors.
La lògica ens diu que si els catòlics volen contribuir al finançament de la seua església, deurien pagar a banda tot allò que cregueren oportú. De la mateixa manera que aquell que vol fer un donatiu a qualsevol organització, siga religiosa, humanitària o cultural, ho faça sense detraure els diners de l’estat, sinó, com vulgarment es diu, ho pague de la seua butxaca, però no és així. Si han de pagar 1.000 € que en paguen 1.007 €
També ens diu la lògica i l’equinimitat que ja que s’especifica a quina església van destinats els diners, els que volen donar els diners a altres organitzacions haurien de tindre l’opció de poder triar a qui destinen els seus, però ací el sentit comú també s’estavella. I és que “con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho”.
A Cullera Laica ho tenim clar: traure diners de sanitat, educació, atur, etc, per pagar unes organitzacions? No. Les dues caselles en blanc i fer donatiu a una ONG de la que estiguem segurs que no els balafiarà.
Cullera Laica
Cento, saforenc de Cullera