Què fa un membre de Cullera Laica a la visita de l’església dels Sants Joans de Cullera?

pol_ling05

[Font: L’Expressió, setembre de 2016]

Un dimecres del passat mes d’agost vam decidir la meu dona i jo apuntar-nos a la visita teatralitzada a l’església dels Sant Joans de Cullera. Pel camí ens vam trobar amb una parella coneguda. Ens saludàrem i quan li vaig dir on anàvem, ell, que quasi sempre em guanya al truc, es va estranyar i em comentà com pot ser que un membre de Cullera Laica tinguera interès per dita visita. Li vaig contestar molt esqüetament, perquè l’ocasió no permetia una conversa més extensa. Però quan ens acomiadàrem la meua dona i jo comentàrem que la gent en general té percepcions que no s’adiuen al laïcisme, encara que Cullera Laica ha manifestat, reiteradament, als seus actes, articles, converses… quins són el objectius del laïcisme. 

Hui, 28 d’agost, he llegit a l’Observatori d’Europa Laica una entrevista a Henri Ruiz Peña, humanista, ateu, laïcista, escriptor, catedràtic de Filosofia en el Institut d’Études Politiques, professor en el Lycée Fénelon a Paris i fill d’exiliats republicans espanyols. Les seus assenyades i aclaridores intervencions sobre el laïcisme responen justament a la pregunta que encapçala el present article, i a mi m’estalvia faena.
«El laïcisme es basa, en una societat ideològicament plural, en el respecte a 3 principis. Primer, la llibertat de consciència; o siga, la creença religiosa ha de ser lliure, però solament compromet els creients. Segon principi: l’estricta igualtat de drets de creients i ateus. I el tercer: el poder polític d’una república (nota meua: o de qualsevol democràcia) significa allò comú a tota la ciutadania. El citat poder és legítim quan s’ocupa de promoure l’interès general, però no és legítim quan privilegia públicament la religió o l’ateisme. A aquest fet l’anomenem neutralitat»
«Laïcisme no significa antireligiós; laic significa que la llei religiosa solament pertoca els creients. Cal entendre que la laïcitat no mai es va construir contra la religió, sinó més precisament  contra la pretensió de les religions d’imposar una llei comú».
«El laïcisme no consisteix en combatre la religió, sinó en dir: «La religió és lliure, però solament compromet els creients». I en un Estat que es construïsca amb el respecte de totes les opcions espirituals no deu afavorir més els ateus que els creients ni el cas contrari».
«El laïcisme no s’ha fet per a una religió determinada, sinó per organitzar, de la manera més justa possible, la convivència de totes les conviccions».
«El paper de l’escola laica no es produir ateus, sinó en formar ciutadans lliures, que tinguen autonomia de judici i sàpiguen jutjar de manera autònoma, segons la llei de la seua raó».
«El laïcisme es un ideal universalista».
«Els antilaics  són els que tenen la nostàlgia dels privilegis públics de la religió»
Segons aquestes asseveracions sobre el laïcisme s’entendrà la coherència en la visita a qualsevol establiment religiós realitzada per qualsevol persona, siga de la ideologia que siga, mentre es pague el preu de l’entrada. Com s’entendrà el fet que hi ha moviments cristians i catòlics de base que es declaren a favor d’una societat laica, sense privilegis segons la ideologia. Com s’entendrà que l’Ajuntament de Cullera, els grups polítics que conformen el Plenari, i qualsevol grup s’adherisca a la Xarxa de Municipis Laics de l’Estat Espanyol».
Per a entendre solament cal voluntat i raonament.

Batiste Malonda Grau, membre de Cullera Laica.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.