Filosofia per al poble a Cullera Laica: «Per un laïcisme post-cristià»

El grup de recerca i formació filosòfica i política de Castelló de la Ribera «Filosofia per al poble» visita el col·lectiu «Cullera Laica» per entaular un debat al voltant del «Manual d’Ateologia» de Michel Onfray que, després de fer un recorregut per la història de les religions i l’ateologia, es planteja unes qüestions al voltant, precisament, del laïcisme actual: està encara igual d’impregnat de religió que qualsevol dels altres aspectes de les societats de tradició judeocristiana? S’estén la «laïcització» de la moral cristiana que va efectuar Kant en el segle XVIII fins als nostres dies, als diferents estaments de la societats que es consideren «laics»? Està «l’alternativa» a la religió que s’ensenya als instituts realment tan separada de la religió com pretén? Serveix d’alguna cosa «racionalitzar» la religió, si allò que Foucault anomenava «episteme» continua sent religiós? Contribueix, precisament, a la perpetuació de la moral judeocristiana –en major o menor mesura– aquesta aparença de llibertat? Onfray pensa que sí i, com a bon nietzschià, aposta per una descristianització efectiva –és a dir: vertaderament atea– de la filosofia, la política… i la laïcitat. En breus difondrem un dossier amb el resum, però si voleu podeu començar a llegir el manual sencer: https://goo.gl/AS2trk Vos esperem!

Filosofia per al poble, febrer 2018.

Dossier.

Filosofia per al poble (Filosofía para el pueblo) en Cullera Laica: «Por un laicismo poscristiano»

El grupo de investigación y formación filosófica y política de Castelló de la Ribera (Valencia) «Filosofia per al poble» (Filosofía para el pueblo) visita el colectivo «Cullera Laica» para entablar un debate entorno al «Tratado de Ateología» de Michel Onfray que, después de hacer un recorrido por la historia de las religiones y la ateología, se plantea unas cuestiones sobre, precisamente, el laicismo actual: ¿está igualmente impregnado de religión que cualquier otro aspecto de las sociedades de tradición judeocristiana? ¿Se extiende la «laicización» de la moral cristiana que  efectuó Kant en el siglo XVIII hasta nuestros días, a los diferentes estamentos de la sociedad que se consideran «laicos»? ¿Está la «alternativa» a la religión que se enseña en los institutos realmente tan separada de la religión como pretende? ¿Sirve de algo «racionalizar» la religión, si lo que Foucault denominaba «episteme» continúa siendo religioso? ¿Contribuye, precisamente, a la perpetuación de la moral judeocristiana –en mayor o menor medida– esta apariencia de libertad? Onfray piensa que sí y, como buen nietzscheano, apuesta por una descristianización efectiva –es decir: verdaderamente atea– de la filosofía, la política… y la laicidad. En breve difundiremos un dossier con el resumen, pero si queréis podéis comenzar a leer el manual entero: https://goo.gl/AS2trk Os esperamos!

Filosofia per al poble, febrero 2018.

Dossier