Una de les primeres entitats socials de Cullera de les què es té notícia és el Casino Republicà (inicialment denominat Centro Republicano), fundat en 1869 per a defensar els ideals republicans, que poden resumir-se amb el lema «llibertat, igualtat i fraternitat». D’acord amb els seus estatuts, el centre tenia dos seccions: una recreativa i altra instructiva. A més, el centre organitzava activitats culturals, com conferències i concerts. De fet, ja quan s’inaugurà, el centre disposava d’un piano; molt abans, per tant, de la fundació de les actuals bandes de música. Fins 1911, el centre republicà es va ubicar a la primera planta de la Casa dels Borja, al final del carrer del Riu. enfront de la Casa de l’Ensenyança. Després es va reobrir en una altra casa situada més amunt, al mateix carrer; presumiblement, a la casa número 5, on hui està la finca que hi ha entre el Bar Tropical i la SMI Santa Cecília. Foren referents del Casino Republicà l’advocat Agustín Costa Font, el propietari Agustín Olivert Arlandis i el metge Juan Garcés Grau.
Del Casino Republicà eixiren alguns dels millors fruïts de la història de Cullera, com una important biblioteca (conservada parcialment com a fons antic de l’actual Biblioteca Municipal) i una de les millors escoles de tot el país: l’Escolaica. Paradoxalment, el Casino Republicà es va dissoldre en plena República, l’any 1933. Al disoldre’s, l’Ajuntament va arribar a un acord amb els responsables del Casino Republicà i es va quedar la seua biblioteca, que passà a formar part de la aleshores recentment inaugurada Biblioteca Municipal Popular.
La foto del Casino Republicà de Cullera que acompaya esta publicació (de l’associació La Penyeta), presa quan a la proclamació de la II República, ha estat reproduïda com a postal per “Cartelera Turia” amb motiu del 70 aniversari de l’efemèride (2001?); en el capítol final del llibre “Wild Materislism: The Etic of Terror and the Modern Republic” de Jacques Lezra (Fordham University Press, 2010) i com a portada del llibre “Ni iglesias ni tabernas. Republicanismo y escuelas de ciudadanía en Jaén” de Santiago Jaén Milla (Biblioteca Nueva, 2016).
L’any 2012, amb motiu del 80é aniversari de la fundació de la Biblioteca Municipal Popular, l’associació Cullera Laica, amb el suport de més de 250 persones, va sol∙licitar a l’Ajuntament que s’adequara i es dignificara el fons antic de la Biblioteca Municipal, de la que forma part els llibres conservats de l’antiga biblioteca del Casino Republicà. La iniciativa va ser recollida després com a moció pel grup municipal del PSPV-PSOE i aprovada per unanimitat pel Ple Municipal. Amb tot, i a pesar de tots els recordatoris fets a l’actual equip de govern, no hem tingut cap noticia de l’acord municipal.
Lamberto Olivert li va dedicar un emotiu poema, que es pot datar entre 1931 i 1937:
Al Casino Republicano
Este Casino de paz, // de cultura y de solaz, // del que yo soy fundador, // es un baluarte más // del pueblo trabajador.
Es sin disputa el decano // de todos los de Cullera: // por eso, por veterano, // y por ser republicano, // va con él mi vida entera.
Por republicano, ¡sí! // siempre le tuve querencia, // pues en él brillante vi, // lo que más me encanta a mí: // la luz de la inteligencia.
Casino batallador // que algunas veces cerrado, // perseguido y ultrajado, // jamás claudicó en su honor, // ni pudo ser humillado.
Casino de unión fraterna, // libre de odios inhumanos // y de apetitos livianos; // ajeno a la lucha eterna // de tirios y de troyanos.
Casino que un Costa tuvo // un Olivert y un Garcés, // y cuyos socios mantuvo // tan unidos, que sostuvo // por caudillos a los tres.
Pasaron ellos sin ver // la tierra de promisión, // porque dejando de ser, // no pudieron recoger // el debido galardón.
Pero vive entre nosotros // su espíritu ciudadano; // y un viejo republicano // al que por mí, y por vosotros, // voy a estrecharle la mano.
(¡Ahí está! ¡Viva Morell!)
Lamberto Olivert.
Cullera Laica, 9 de setembre de 2014.
Última actualització: 6 de gener de 2019