Díhuit homes, una escola: crònica

5 2 - finalEl passat 9 d’abril, a l’Auditori Municipal de Cullera, va tindre lloc l’acte que amb el lema “Díhuit homes, una escola” tenia per objecte retre un reconeixement als díhuit veïns de Cullera que a principis del segle XX fundaren una de les escoles més capdavanteres de tota Espanya, i que als seus documents es definia com una escola “ajena completamente a todo espíritu e interés de comunión religiosa, filosófica y política”. L’acte va ser obert pel President de Cullera Laica, Vicent Sendra, qui va començar donant la benvinguda i va agrair públicament a l’Ajuntament la normalització de la participació de Cullera Laica en les Festes Majors; paraules que motivaren l’empatia i l’aplaudiment espontani del nombrós públic assistent. Seguidament, va reparar en la importància que des del primer moment ha tingut l’Escolaica històrica per a Cullera Laica, com ho acrediten les xerrades organitzades, les publicacions fetes, l’edició i l’enviament al Congrès dels Diputats de 350 postals de l’Escolaica amb motiu del debat i votació de la LOMCE perquè els diputats i diputades tingueren a bé estimar la llibertat de pensament de l’alumnat en la llei, l’adquisició del retrat pintat per José Mongrell del primer director de l’Escolaica per part d’un grup de socis i directius de l’entiat, o les iniciatives perquè l’escola es denomine oficialment “l’Escolaica” i l’edifici antic siga declarat “Bé de Rellevància Local”. Però tal com va dir el President, tot açò no haguera ocorregut mai si un grup de veïns de Cullera no hagueren fundat aquella escola, en memòria dels quals es realitzà l’acte referit.

         1 - taula 2L’acte es dividia en dues parts succeïdes sense interrupció, la primera consistent en parlaments i la segona en actuacions escèniques. En la primera, tres especialistes en la història de l’educació, de Cullera i de l’Escolaica, i una besnéta d’un dels fundadors, donaren el corresponent compte. Carmen Agulló, Professora Titular de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de València i autora de diverses publicacions, va explicar magistralment com es trobava l’educació a Espanya en els temps de la fundació de l’Escolaica. Fernando Chofre, mestre i gran coneixedor de la història de Cullera, va donar informe detallat de la Cullera de principis del segle XX. Emili Renart, professor i autor d’un estudi sobre l’Escolaica, va explicar els orígens de l’escola i va referir, un per un, els noms i algunes dades dels seus fundadors. Finalment, Carmina Piris, besnéta d’un dels fundadors (Francisco Piris Arlandis), i membre de Cullera Laica, va transmetre allò que havia sentit de menuda a casa del perquè uns homes com el seu besavi van fundar aquella 2 1 - Jose Miguel Sanchezescola: “pensaven que els xiquets no havien d’anar a l’escola a dependre  religió, sinó Matemàtiques,  Geografia, Història i altres coses, però sobre tot el que  havien de dependre és a pensar. Per això decidiren fer una escola, l’escola laica, on hi hagueren professors  que ensenyaren tot això, però sobretot  que ensenyaren als  seus fills i a tots els xiquets de Cullera que volgueren anar, que cadascú és lliure de pensar com vulga.”…

         La segona part va consistir en tres creacions artístico-culturals i el descobriment d’un quadro fotogràfic commemoratiu, tot en correspondència amb els parlaments, com expressió d’una època, un poble, un fet i un testimoni. Paco Navarro ballant, José Miguel Sánchez a la guitarra i Lolín Aura amb les castanyoles, van interpJosé Miguel Sánchez, Paco Navarro i Lolín Auraretar amb forta empenta la «Danza del Molinero» (Farruca), de El sombrero de tres picos, de Manuel de Falla. Però abans, aprofitant la circumstància excepcional que comptàvem per a l’acte amb el concertista madrileny José Miguel Sánchez, va interpretar a solo la «Canción del fuego fatuo», de El amor brujo, també de Falla, de manera que el públic va poder gaudir de la seua artisticitat. Seguidament, Inca Ripoll, acompanyada a la guitarra per José Miguel Sánchez, va cantar amb timbre primorós una cançó popular 3 - Incacullerenca: El meu xiquet que té són. I Santiago Renard, amb projecció de fotografies acuradament seleccionades de La Penyeta i de Cullera Laica, també amb l’acompanyament musical de José Miguel Sánchez, va narrar amb mestratge un preciós text de l’il∙lustre pedagog Félix Martí y Alpera publicat a la revista de pedagogia La Escuela Moderna (octubre de 1904), en el qual es descriu vívidament el seu viatge a Cullera i com es va fundar l’Escolaica. Seguidament, descendents dels fundadors de l’Escolaica, requerits en el moment des de l’escenari, van descobrir un quadro fotogràfic commemoratiu del reconeixement de Cullera Laica, amb els noms de tots ells: Laureano Beltrán Escrivá, José Bertomeu Matoses, Lamberto Olivert Arlandis, Antonio Sanjuán 4 2 - Santiago RenardPérez, José Pons Llopis, José Pedrós Arlandis, Salvador Piris Ardid, Juan Pérez Cabanilles, Félix Navarrete Ramón, Eduardo Bolufer Jover, Bernardo Martínez Arlandis, Vicente Canet Sapiña, Lizardo Arlandis Colom, Juan Bautista Vallet Benavent, Vicente Torres Alapont, Francisco Piris Arlandis, José Roger Zaragozá, Juan Antonio Matoses Pellicer.

         Finalment, el President de Cullera Laica va tindre unes paraules de gratitud i es va acomiadar de tots dient que l’acte acabaria realment quan l’escola s’anomene oficialment “L’Escolaica” i l’edifici històric siga declarat “Bé de Rellevància Local”.

Cullera Laica, 3 de maig de 2016

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.