Europa Laica demana defensar allò públic, en aquests moments crítics, i que NO es marque cap de les caselles de l‘IRPF, ni a l’Església, ni a finalitats socials, perquè les confessions religioses deuen autofinançar-se i pagar impostos.
Europa Laica considera inexcusable la denúncia i la derogació dels acords de 1979 amb la Santa Seu, els de cooperació de 1992 amb altres confessions religioses i qualsevol altra legislació de privilegi.
La laïcitat de l’Estat és un principi necessari per a la convivència democràtica en igualtat en una societat plural, per tant les caselles de l’IRPF per a l’assignació tributaria han de desaparèixer.
Mentre no s’eliminen les citades caselles, cal que no marquem cap de de les dues, ni la de l’Església ni la de fins socials, perquè resta de la caixa comú de l’Estat el 0,7% de la quota de la teua declaració ( el 1,4 % si marquem les dues) amb la corresponent reducció dels ingressos per a Serveis Públics (sanitat, educació, dependència, assistència social, pensions, infraestructures, etc….), retalls que va suposar entre 2009 – 2015 més de 20.000 milions d’euros, al cost de beneficiar a organitzacions particulars com l’Església catòlica i ONGs. Així es trenca el principi que tota la ciutadania ha de contribuir a sostenir les despeses públiques segons la seua capacitat (Article 31, CE).
Ens trobem en un moment excepcional per a la societat, fent front a una epidèmia que, a mes a més de la crisis sanitària que ha suposat, també obri una crisi social i econòmica de dimensions molt profundes. Europa Laica demana al Govern i al poder legislatiu que impulse uns pressupostos i una política fiscal que tinga com objectiu els drets socials, el reforçament de Serveis Públics universals, ben finançats i de qualitat, l’ajuda a les persones i el recolzament al teixit productiu, com a garantia de solidaritat social. Ens oposem a plantejaments assistencials caritatius o marcats pel benefici privat. No s’hi pot desviar impostos i recursos públics a organitzacions particulars.
En 2018, el 34% dels contribuents No marcaren cap de les dues caselles. Els qui marcaren a l’Església (32%) suposaren 285 milions d’euros que els destina quasi en la seua totalitat per a salaris i seguretat social del clergat, amb una part per a finançar TRECE TV i les campanyes de publicitat enganyosa en afirmar que marcant aquesta casella s’ajuda a tasques assistencials de l’Església, quan solament uns 6 milions dedica a Càrites. Per la seua banda, les ONGs obtingueren 330 milions de la corresponent casella, dels quals uns 115 subvencionaren a ONGs relacionades amb l’Església. Ës a dir, 615 milions van eixir en total de les arques públiques per organitzacions privades, dels quals uns 400 milions foren d’una manera o altra a les arques de l’Església catòlica.
No hi ha cap raó per aquest tracte de favor, encara menys amb les carències en Serveis Públics, com en Sanitat per coranovirus. Reforçar i garantir els serveis públics, allò comú, és condició inexcusable.
Qui vullga aportar a l’Església catòlica o a Fins Socials que ho pague de la seua pròpia butxaca, addicional als impostos que corresponga pagar, però sense llevar-ho de la vidriola comú de tots.
Cullera, 1 d’abril de 2020.