Este és el primer article d’una sèrie especial en què farem un breu recorregut temàtic pels 10 anys de vida de Cullera Laica. La sèrie segueix més o menys l’exposició que amb motiu del 10é aniversari de Cullera Laica es va inaugurar el passat 22 d’abril dins de les passades Festes Majors, a la seu de Cullera Laica. Este primer article està dedicat a la finalitat de l’Entitat.
Cullera Laica defensa la laïcitat, entesa com la independència de l’Estat de tota confessió religiosa. Per tant, el que defensem no té res a vore amb creences (ja siga religioses o irreligioses), sinó amb drets humans i principis democràtics, més concretament amb la llibertat de consciència. La llibertat de consciència ha sigut reconeguda com el fonament de totes les llibertats i requereix que l’àmbit públic, allò participat per tota la ciutadania, siga independent de tota confessió religiosa o antirreligiosa. Com diu André Comte-Sponville, “el laïcisme ens permet viure junts, a pesar de les nostres diferències d’opinió i de creença. Per això és bo. Per això és necessari. No és el contrari de religió. És, indissociablement, el contrari del clericalisme (que voldria sotmetre l’Estat a l’Església) i del totalitarisme (que pretendria sotmetre les esglésies a l’Estat)”. La Constitució Espanyola declara que “cap confessió tindrà carácter estatal”. No obstant això, eixe principi d’aconfessionalitat o laïcitat és vulnerat en tots els nivells de l’Estat, que amb pràctiques pròpies del nacionalcatolicisme, com símbols confessionals en espais públics, actes oficials confessionals, etc., suposen una imposició de creences a tota la ciutadania que coarta la seua llibertat de consciència, i amb ella, la seua dignitat. Com diu lapidàriament Joseph Macé-Scaron, “la laïcitat no és una opinió, sinó la possibilitat de tindre-la”. Per això la defensem.
En el proper article seguirem amb una relació de les iniciatives desenvolupades per Cullera Laica durant els seus 10 anys d’existència.
Cullera Laica, juny 2017.