Carta reivindicativa per la llibertat de consciència i el laïcisme amb motiu de les eleccions municipals 2 0 2 3

Cullera laica presentarà als partits polítics i candidatures de les qu es presentaran a les properes eleccions municipals la següent carta reivindicativa d’ europa laica

Europa Laica presenta als partits polítics i candidatures que concorren a les eleccions municipals del 2023 la següent Carta Reivindicativa en defensa del dret constitucional a la llibertat de consciència i el laïcisme perquè siga tinguda en compte en els seus programes electorals i en la seua posterior acció de govern o d’oposició dins del marc legal competencial i de sobirania que correspon a la corporació municipal.

 

1 REGLAMENT  DE  LAÏCITAT  MUNICIPAL

Elaborar un Reglament de Laïcisme Municipal que establisca un marc normatiu sobre el funcionament i comportament de la institució i els càrrecs públics, regulant, entre altres, els temes de simbologia religiosa en l’àmbit públic, la relació amb les confessions religioses de la seua demarcació així com qualsevol altre aspecte amb fer efectiu a nivell municipal el principi constitucional de la llibertat de consciència i l’aconfessionalitat de l’Estat. Aquest Reglament serà públic per a coneixement de la ciutadania.

2 ACTES OFICIALS

Els càrrecs públics, funcionaris i treballadors de les institucions públiques actuaran, en l’exercici de les seues funcions i davant els ciutadans als quals presten el seu servei, amb la deguda reserva de les seues conviccions, ideologies i creences particulars, abstenint-se de tota acció de proselitisme i propaganda, garantint la neutralitat com a representants de tota la ciutadania.

3

Els actes oficials, incloses la presa de possessió de càrrecs públics, els funerals d’Estat, dols oficials, hissats de banderes i esdeveniments similars, tindran caràcter exclusivament civil, sense cap mena de connotació, ritu o simbologia religiosa o ideològica de qualsevol naturalesa, i sense participació d’autoritats religioses en condició de tals de manera oficial ni preferent.

3 ACTES RELIGIOSOS

Els actes o commemoracions religioses promogudes per les diferents confessions religioses no tindran la consideració d’oficials i no s’organitzaran, promouran, subvencionaran o incorporaran com a part de la programació oficial de la corporació municipal.

4

Els actes religiosos que impliquen l’ús de la via pública es duran a terme complint amb la mateixa legalitat i tramitació que corresponga a qualsevol acte civil promogut per qualsevol organització privada.

5

Cap autoritat, càrrec públic o funcionari participarà, en qualitat de tal, en qualsevol cerimònia, ritu, celebració o acte de caràcter litúrgic o similar promogut per qualsevol confessió religiosa o una altra convicció particular, ni acceptaran distincions en funció del seu càrrec.

6

Els actes de caràcter religiós no comptaran amb la presència oficial de les Forces Armades, de Seguretat de l’Estat o Policia Nacional, Autonòmica o Municipal, així com  dels seus símbols i himnes.

 

7a HONORS I COMMEMORACIONS

Les corporacions municipals i els municipis no tindran patrons de caràcter  religiós ni s’encomanaran a imatges, rituals, advocacions, vots públics o referències religioses del santoral, sinó referenciar-se amb esdeveniments rellevants de la història, la cultura o els valors cívics.

7b

Els Reglaments d’Honors i Protocol que existiren s’adequaran per a fer efectiva l’aconfessionalitat de l’Estat. Quedaran sense efecte, amb caràcter retroactiu, l’atorgament d’honors, condecoracions, títols, nomenaments d’alcaldes i alcaldesses perpètues, o similars a figures del santoral, imatges o

simbologia religiosa.

8

S’incorporaran referències i commemoracions de caràcter civil relacionades amb fets o persones rellevants de la història, la cultura o els valors cívics, a les festes locals, celebracions públiques, el calendari festiu i laboral, els noms d’edificis, col·legis i institucions públiques així com a la llista de carrers municipal.

9 EDIFICIS  I  INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES

Tots els edificis, llocs, dependències i instal·lacions de titularitat pública,encara que foren gestionats per entitats privades, així com els seus organismesautònoms i altres ens, centres d’ensenyament públics, siga d’educacióinfantil, primària, FP, etc., estaran lliures de qualsevol tipus de simbologia, actes oproselitisme religiós o d’una altra naturalesa ideològica particular. Els símbols quepogueren existir seran retirats, determinant el seu registre, protecció i la seua custòdia posterior en dependències públiques o la seua donació a entitats religioses que pogueren tindre interés. Com a excepció, es podran mantindre aquells símbols o elements que tinguen un valor històric, artístic o cultural que justifiquen la seua conservació o la retirada de la qual poguera ocasionar un mal arquitectònic o estètic irreversible.

10a

Els cementeris i tanatoris seran de caràcter civil i públic, sense denominació, simbologia ni cap activitat oficial de tipus religiós o ideològica de qualsevol altra naturalesa, a excepció de la qual els familiars de la persona difunta vulguen utilitzar en el transcurs de la cerimònia i la que desitgen exhibir en la sepultura.

10b

Disposaran de sales adequades de caràcter neutre perquè els familiars, sense cap exclusió per raó de religió o conviccions, puguen celebrar les cerimònies fúnebres que estimen oportú.

10c

Els Ajuntaments podran facilitar en els cementeris espais i formes d’enterrament específiques que, respectant la normativa civil comuna, siguen sol·licitades per religions o conviccions espirituals.

11

Els Ajuntaments, en període electoral, facilitaran de manera preferent col·legis o locals públics per a exercir el dret al vot. Si foren privats, s’actuarà perquè estiguen lliures de simbologia religiosa o de qualsevol altra naturalesa ideològica durant el desenvolupament de la jornada electoral.

12 MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS

Els mitjans de comunicació de titularitat municipal, salvaguardant la llibertat d’expressió i opinió, no inclouran en el seu contingut o programació continguts específics de caràcter confessional ni de proselitisme de qualsevol opció de consciència particular. Se suprimirà l’emissió i publicitat de les activitats de culte, misses, celebracions o ritus de caràcter religiós a través de la televisió, ràdio o qualssevol mitjans públics de comunicació.

13

No es concedirà finançament directe ni indirecte (siguen subvencions i donacions, o exempcions i bonificacions fiscals) a cap confessió o institució religiosa per a la seua aplicació en béns d’ús privatiu o per a la realització de les seues pròpies activitats.

14a

Els Ajuntaments elaboraran un llistat públic detallat de totes les propietats en el seu àmbit municipal pertanyents a la corporació catòlica i a altres confessions, en qualsevol de les seues denominacions, que estiguen exemptes del pagament de l’IBI, tant llocs de culte, com altres béns rústics o urbans de tota mena o associats a activitats mercantils, ensenyament, sanitàries o assistencials,

amb indicació de l’import individual anual exempt. El llistat inclourà també de forma separada qualsevol altra entitat pública o privada que gaudi d’aquesta exempció.

14b

D’igual forma respecte al ICIO i altres impostos i beneficis fiscals municipals que es produïsquen anualment (circulació de vehicles, residus sòlids, plusvàlua, ús de l’espai públic, etc.).

15

No s’alienarà, donarà ni cedirà sòl públic o immobles per a la construcció d’edificis, monuments o per a l’ús privatiu o activitats de les confessions religioses; tampoc per a centres docents de titularitat privada.

16

La cooperació que les Administracions puguen establir amb entitats de caràcter confessional es regirà pels mateixos principis que siguen aplicable a qualsevol d’altres entitats de caràcter privat, sempre d’acord amb l’interés públic, en condicions d’igualtat i en cap cas per a finançar la seua

funcionament intern, propaganda o proselitisme, En el cas d’entitats de caràcter religiós, tampoc per a les seues activitats litúrgiques o de culte.

17a SERVEIS SOCIALS

La provisió dels Serveis Socials, siga d’assistència social o de qualsevol naturalesa, serà realitzada de manera prioritària sota titularitat pública i gestió directa, suprimint qualsevol legislació existent de cessió d’aquests serveis a tota mena d’entitats privades, siguen o no confessionals, tinguen o no caràcter lucratiu.

17b

Es procedirà a la gradual assumpció pública dels serveis socials que estiguen privatitzats, amb la corresponent supressió de les subvencions que vingueren gaudint.

18

Les subvencions públiques a entitats privades, de caràcter no lucratiu, que atenguen Serveis d’Assistència Social tindran limitada per llei la quantitat màxima de subvenció finalista a rebre, que serà avaluada en relació amb el seu pressupost. En tot cas, aquestes subvencions hauran de sotmetre’s a l’estipulat en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea referent a la limitació de les ajudes d’Estat per a activitats de caràcter econòmic desenvolupades en règim de competència.

19a

Els Ajuntaments requeriran als Registres de la Propietat de la seua demarcació el llistat detallat i notes simples registrals de tots els béns immatriculats per l’Església catòlica realitzats a l’empara de l’article 206 i Reglament de la Llei Hipotecària de 1946 fins a la seua derogació en 2015. Aquest llistat serà fet públic.

19b

Els Ajuntaments es personaran davant les instàncies pertinents, administratives o judicials, per a recuperar els béns immobles i mobles associats a aquestes immatriculacions que els corresponga.

20a EDUCACIÓ I DRETS DE LA INFÀNCIA

L’ensenyament en escoles infantils municipals així com en centres de formació professional, serà laica, respectant els drets de la infància d’acord amb la Convenció dels Drets del Xiquet de 1989 de l’ONU, ratificada per Espanya.

20b

L’àmbit escolar dels citats centres, inclosos els equipaments de titularitat municipal que presten serveis municipals d’educació no reglada, intervenció i animació socioeducativa, estaran lliures de simbologia o activitat de caràcter religiós o de qualsevol ideologia particular.

21

Els Centres d’atenció i tutela de menors, per a quan aquesta no es realitze en règim d’acolliment familiar, així com els Centres de la tercera edat, públics o concertats, no podran ser gestionats per organitzacions religioses o d’una altraideologia particular. En tot cas, haurà de garantir-se l’estricte compliment del dret de la llibertat de consciència dels menors i majors assistits en tals centres.

22 DRETS I LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES

Els Ajuntaments oferiran i facilitaran a la ciutadania celebracions cíviques laiques per als ritus de pas (acolliment, majoria d’edat, matrimoni, comiat), disposant de l’adequada infraestructura pública i protocols cívics a la disposició de qui ho sol·licite.

23a

Els Ajuntaments promouran en el seu àmbit competencial i territorial el dret constitucional a la Llibertat de Consciència de les persones i el Laïcisme de l’Estat, vetlant perquè cap d’aquests drets siga vulnerat alhora que promovent les condicions perquè siguen efectius.

23b

En el mateix sentit, en relació amb el compliment de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, el respecte i la promoció de la igualtat jurídica i de tracte entre homes i dones i la diversitat afectiu-sexual de les persones.

24

La corporació municipal podrà disposar d’una Oficina de Defensa dels DDHH per a promoure campanyes informatives, entre altres, pels Drets Humans, la Llibertat de Consciència i el Laïcisme municipal com a valors democràtics de convivència, vetlant a més pel seu compliment alhora que promovent la formació d’una ciutadania cívica. Els Ajuntaments en cap cas toleraran la vulneració d’aquests valors i l’incompliment de la seua normativa emparant-se en creences o conviccions de caràcter particular, siguen a títol individual o col·lectiu.

25

Els Ajuntaments promouran Mocions per a assumptes de reivindicació laica, encara que no siguen de la seua directa competència, per a instar els poders legislatiu i executiu, autonòmic i central, a adoptar mesures conduents a remoure qualsevol normativa de privilegi o comportament institucionals, contraris al mandat constitucional d’aconfessionalitat de l’Estat.