L’any 1900 va morir l’advocat, propietari, lliurepensador i regidor republicà de l’Ajuntament de Cullera en el darrer decenni del segle XIX, Agustí Costa Font (1858-1900). Persona de fortes conviccions, va fer constar en testament la seua condició de lliurepensador. I quan es va veure a les portes de la mort, va demanar als seus companys que de cap manera consentiren que se li practicara cap precepte religiós. Al morir fora del catolicisme, l’Església ordenà a l’Ajuntament que no se li donara sepultura al cementeri de «Cullera». El seu germà comprà un terreny al costat del cementeri a fi de poder enterrar-lo dignament, presumiblement complint les indicacions d’Agustí Costa. El seu enterrament fou referit per la premsa com “la manifestación más grandiosa que Cullera ha conocido”. No només es va acomiadar a un lliurepensador conseqüent, també a una persona entregada al seu poble i a la gent humil.
El terreny va ser donat pel seu germà al municipi de Cullera per a la construcció d’un cementeri civil: un lloc on pogueren ser soterrades les persones rebutjades per l’Església Catòlica, des de lliurepensadors declarats com Agustí Costa, maçons i fidels d’altres religions, fins xiquets de bolquers fills de pares catòlics que havien mort abans de ser batejats. Amb l’adveniment de la II República i el seu laïcisme fundacional, es municipalitzaren els cementeris, la qual cosa posà fi a situacions com la referida. A Cullera es va derrocar el mur que separava els dos cementeris, quedant unificats com a cementeri municipal. Però no acaba ací la història del cementeri civil. Amb el nacionalcatolicisme de nou en 1939, l’Ajuntament franquista va tapiar part del que abans va ser el cementeri civil, deixant-lo com un corral, doncs la creença catòlica de la “polució” que causaven els morts no catòlics en lloc consagrat i la necessitat d’aïllar-los, passà a ser raó d’Estat. Immersos en una època en la que el cementeri civil arribara a veure’s per moltes persones com si fora la porta de l’infern, indefectiblement, el Dia de Difunts de cada any, amb el risc civil que l’acció comportava, el bust d’Agustí Costa apareixia amb un clavell roig en la solapa, mantenint així viva la seua memòria, encara que les noves generacions només el conegueren com “l’home del clavell”. (Vg. també E. Renart: «Agustí Costa Font (1858-1900), in memoriam». L’Expressió, març 2008, p. 4).
A principis dels anys 70′ es va eliminar el mur franquista que separava els cementeris i a finals de la mateixa dècada es va construir una tramada nova de nínxols. Amb tot això, l’antic cementeri civil va quedar parcialment destruit, completament desfigurat i enclavat dins del departament “Virgen del Castillo”, amb el rètol cara el mausoleu d’Agustí Costa…
L’any 2008, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, l’associació Cullera Laica li va retre un homenatge davant el seu mausoleu i organitzà una exposició sobre la seua vida i obra a la Casa de la Cultura. En 2009, presentava a l’Ajuntament la documentació pertinent perquè el seu mausoleu fora declarat, per la seua història i el seu valor artístic, “Bé de Rellevància Local”, iniciativa que va ser aprovada pel Ple municipal en maig d’eixe mateix any, que té el vist i plau de la Conselleria de Cultura, però que està pendent de que el M.I. Ajuntament de Cullera faça els seus deures administratius… En abril de 2014, els hereus actuals d’Agustín Costa Font, donaren a Cullera Laica una llibreria, una biblioteca i altres béns patrimonials culturals que van pertànyer al lliurepensador cullerenc (v. Conjunt Agustín Costa Font).
En juliol de 2017, Cullera Laica va sol.licitar a l’Ajuntament de Cullera que l’antic cementeri civil, actualment denominat “Departamento Virgen del Castillo” passe a denominar-se “Antic cementeri civil”, per memòria i respecte (v. comunicat).
Cullera, 9 de setembre de 2014.
Última actualització: 12 de juliol de 2017