Lluis Maria Xirinacs, sacerdot i laïc.

Lluis_Maria_XirinacsLluís Maria Xirinacs i Damians: naix a Barcelona el 6 d’agost de 1932; el dia 6 d’agost de 2007 se’n va «de vacances» i el dia 11 el troben a la muntanya amb el cos sense vida. L’objectiu del present article es difondre la persona i el compromís de Lluis M. Xirinacs, que el lector interessat pot consultar amb més amplitud amb la recerca de diferents fonts d’informació, i sobretot destacar el seu pensament sobre el laïcisme.

Un pensament coherent amb les seus accions, som el que fem no el que diem. Així destaquem que és el primer sacerdot que refusà cobrar la paga de l’Estat.  És proposat per a Premi Nobel de la Pau el 1975, el 1976 i el 1977.  Deixà el sacerdoci el 1992.
Va ser senador independent per Barcelona durant l’anomenada transició espanyola i com a tal presentà un munt d’esmenes, publicades al seu llibre “Constitució paquet d’esmenes” l’any 1978, al Projecte de Constitució Espanyola, ,  que s’aprovà definitivament consensuada pels poders privats, i democràticament emprobida, l’any 1978.
Com a reflex del pensament de LLuís M. Xirinacs sobre el laicisme i de la relació de l’Estat amb les confessions i creences i no creences religioses reproduïm a continuación els següents textos: Projecte de redactat de l’Article 15, punt 3, sobre Creences de la Constitució, l’esmena i la motivació al citat punt. Als arguments que LLuís M. Xirinacs exposa al punt de la motivació podem extraure idees i concepcions sobre el laicisme.
PROJECTE DE LA CONSTITUCIÓ
3. Cap confessió no tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les conseqüents relacions de cooperació amb l’església catòlica i les altres confessions.
ESMENA
3. Cap confessió no tindrà carácter estatal.El poders públics mantindran una actitud de neutralitat amb totes les confessions existents a la confederació. (nota de l’autor: confederació es referix a la proposta d’organització política per  a Espanya i les nacions que voluntàriament hi formen part)
MOTIVACIÓ
“3. Coherent amb la postulació de la neutralitat anunciada en l’esmena que em va ser vetada sense motiu a l’article 8 i amb la postulació de neutralitat lingüística enunciada en l’esmena a l’article 3, aquí demano la neutralitat religiosa. Sabem que en la sortida de l’Edat Mitjana esclatà a Europa un corrent religiós crític. Des d’aleshores en els païssos més lliures d’Europa hi ha un pluralisme religiós accentuat. El nostre Estat, per força i no per convicció, va mantenir l’esglèsia catòlica en situació de privilegi total. La història negra de la repressió de les altres confessions, del lliure pensament, de l’agnosticisme i de l’ateisme és prou coneguda perquè me la pugui estalviar aquí. Fins i tot el Concili Vaticà II va ser més liberal en el sentit de corregir actuacions històriques desgraciades que no l’Estat franquista. El privilegi de l’Esglèsia catòlica no es cap timbre de glòria, és una pura vergonya. Quin misterios joc de mans va convertir Jesucrist d’occit en occidor, sant Jaume d’occit en occidor! Com va ser que aquell que va dir “qui a espasa mata a espasa morirà” va passar a adornar, en forma de crucificat, els poms de les espases? Una follia tan palesa sembla seny quan la transformació es fa a poc a poc, en uns pocs segles?
Com a cristià, com a catòlic i com a sacerdot m’avergonyeixo de la grandesa privilegiada de la meva Esglèsia catòlica. No és amb armes, diners, prestigi social, edificis i privilegis, sinó amb la força de l’esperit com guanya l’Església les seves veritables batalles. És en estricta igualtat de condicions amb les altres creences com l’Esglèsia ha d’aconseguir de fer brillar la bona nova del seu evangeli. No ha de tenir escoles pròpies sinó tractar d’impregnar totes les escoles sense cap avantatge. El regne de Déu és un ferment que es reparteix per tota la massa. Per a què serveix un ferment separat de la massa en un calaixet a part?
Esglèsia, si vals, demostra el que vals sense avantatgismes. La gràcia, aquest do suprem, seria que guanyessis posant-te en la posició més desavantatjosa de totes. Qui vullgui ser el primer entre vosaltres que es posi el darrer i es faci servidor de tots. Esglèsia catòlica, perquè has volgut guanyar la teva vida la vas perdent a passos de gegant.
I no solament suprimeixo en la meva esmena la menció especial de l’Esglèsia catòlica, sinó que també suprimeixo la menció de la cooperació. Em recorda les cooperacions entre Estat i Esglèsia a l’Alemanya, Suïssa, etc. Models que, segons els meus informes s’intenten importar. L’Estat, recaptador d’impostos a favor de les Esglèsies. Així es lliguen més les dues menes d’institucions, s’assegura automàticament la seguretat econòmica de les Esglèsies, que immediatament es tornen conservadores. “No us preocupeu pensant que menjareu, ni com us vestireu”. L’element sacerdotal se separa així dels avatars de la lluita per l’existència, pròpia dels altres mortals. Se seleccionen unes quantes Esglèsies importants i es marginen les altres. S’obliga el ciutadà a declarar a quina esglèsia pertany per la via dels impostor, cosa anticonstitucional segons l’apartat segon del present article, etc.
No és en nom de l’anticlericalisme que parlo així. És en nom de la fe en Jesús”.
Fins ací els posicionaments i compromisos de Lluís M. Xirinacs sobre la relació Estat  i Esglésies. Després el redactat final de la Constitució quedà com quedà,  i així ens va, amb diners públics paguem privilegies privats, malgrat ser Espanya un Estat aconfesional.

Joan Baptista Malonda Grau
President Cullera Laica