Diumenge, 27 d’abril, a les 12:00 hores i al cementeri de Cullera, al voltant d’un centenar de persones assistiren a l’acte d’homenatge a Agustín Costa Font en el 150 aniversari del seu naixement (1858 – 2008), organitzat per Cullera Laica.
El president, Joan Baptista Malonda, donà la benvinguda a les persones i a les representacions de les entitats presents i llegí un breu text del qual destaquem: “Recordem, avui 27 d’abril, aquestes persones, en especial Agustín Costa Font, al costat de la seua tomba; però també aquelles persones soterrades, unes al terra que ara xafem, d’altres en llocs infames i desconeguts; totes elles sense cap símbol, cap senyal que dignifique les seues memòries, el seus ideals, i que denuncie que foren víctimes innocents de l’adoctrinament del pensament, de l’esclavitud de les llibertats, de l’oblit indigne i dels fonamentalismes excloents que s’autoproclamen posseïdors de la veritat”.
Tot seguit invità al Sr. José Codina Cerveró, testimoni de l’alegria i entusiasme que causà a Cullera la proclamació de la II República espanyola, de constitució laica, a deixar una rosa a la tomba d’Agustín Costa, ritual al qual s’afegi les persones assistents, entitats i l’agrupació local del PSPV-PSOE, que també hi participà a l’acte d’homenatge a Agustín Costa Font celebrat en 1935.
L’historiador i professor Ricard-Camil Torres feu una ressenya històrica general de l’època en la què va viure Agustín Costa Font, així com una síntesi de la importància de persones com Agustín Costa per a la llibertat i la igualtat de tota la ciutadania, i en particular, de la cabdal acció política i privada de Costa per difondre uns ideals que mantingué fins el seu soterrament.
A continuació, el professor Emili Renard, autor d’un estudi sobre Agustí Costa (L’Expressió, març de 2008), comentà els trets més importants de la vida i obra d’este insigne personatge, com la seua resolució de morir en conformitat amb els seus ideals lliurepensadors, la prohibició de l’Església de que fóra soterrat al cementeri, i la compra d’un terreny del seu germà Enrique per poder soterrar-lo, el qual seria l’origen del cementeri civil.
Acte seguit es feu lectura de textos relacionats amb Agustín Costa Font. En primer lloc, la mestra Elvira Mondragón feu lectura d’una poesia que un assistent, Joan Magraner, va escriure expressament per a l’acte i que va portar allí mateix. De seguida es va passar a les lectures de Lambert Olivert; Vicent Sendra ressumí i llegí el final del conte “L’Incrèdul”; Elvira Mondragón llegí la poesia “L’11 de febrer de 1873” i en darrer lloc Lambert Olivert, net del poeta, llegí la poesia “Memòria”, dedicada a Agustín Costa, la qual reproduïm al final del present article.
A continuació, i a invitació del president de l’Associació, el propi Lambert Olivert descobrí la placa commemorativa de l’acte col.locada al peu de la seua tomba: CULLERA LAICA A AGUSTÍN COSTA FONT (1858-1900). EN EL 150 aniversari del seu naixement. CULLERA, 27 D’ABRIL DE 2008.
Com a cloenda, i després dels agraïments a les persones, entitats i empreses que han col·laborat en l’esmentat acte, la violoncel·lista Aroa Pacheco interpretà “El Cant del Ocells” davant d’un silenci respectuós que solament fou trencat pels aplaudiments al finalitzar l’emotiva i serena interpretació.
Cullera Laica, 27 d’abril de 2008
culleralaica@hotmail.com
Memoria
a l’abogat Agustí Costa FontMorí’l dia 9 d’abril
Consequent en l’ideal
De fer guerra al clerical
Y a la ignoransia serril.
Sou soterrar fou sivil
Y así hu pose per memoria;
Y perque si algú l’historia
Busca dels fills de Cullera,
No ignore que Costa era
Dels pocs que mereixen gloria.Lamberto Olivert, 17 d’abril de 1902.