Félix Martí Alpera: Cullera, la Liga de la Enseñanza, l’Escolaica i les paelles

Sin título editDissabte, 26 de novembre, membres de Cullera Laica i professorat del Departament d’Història Comparada de l’Educació de la Universitat de València, Alejandro Mayordomo, M. Carmen Agulló i Antonio Olivas, visitarem l’edifici antic de l’Escolaica.

El citat professor universitari, Antonio Olivas, està realitzant la tesi doctoral sobre el mestre i pedagog valencià Félix Martí Alpera ( 1875 – 1946 ), que assessorà els socis de la Liga de la Enseñanza de Cullera perquè l’Escolaica fora realitat, tant en la construcció d’un edifici escolar com en la seua organització pedagògica i finalitats educatives, entre les quals destaca com un dels objectius el laïcisme com a garant de la llibertat de pensament i el respecte a totes les idees, creences i religions.

Félix Martí Alpera dissenyà un plànol per indicar a la Liga de la Enseñanza les característiques, sobretot higièniques, del projecte de construcció de l’edifici escolar, i que bàsicament és l’edifici que avui podem contemplar i usar com a centre educatiu. Què dure!

Un edifici amb més de 100 anys d’història i funcionament, que fa que l’Escolaica tinga una importància cabdal en la Història de l’Educació a Espanya, perquè no debades va ser dels primers en construir-se com escola graduada i en definir el laïcisme com uns dels seus objectius educatius prioritaris.

Les “Memorias” de Felix Martí Alpera, escrites els darrers anys de la seua vida, han estat publicades en el present 2011 per la Universitat de Múrcia, amb edició i estudi introductori de Pedro Luis Moreno Martínez.

A les citades Memòries, narra amb profunditat descriptiva dos visites que realitzà a Cullera per reunir-se amb els socis de la Liga de la Enseñanza.

La primera a l’estiu de 1904, i entre d’altres informacions, escriu que “unas semanas después les remetí un plano para una graduada de cinco clases que empezó a levantarse sobre un extenso solar cerca del río, en las afueras del pueblo” (nota: es refereix a l’Escolaica).

La segona visita fou segurament l’estiu de 1908, encara que Felix Martí Alpera indica 19.. A la vesprada tingué lloc una conferència impartida per Maria de Maeztu, a la qual presentà el mateix Felix Martí Alpera, i on apuntà amb claredat a l’assistència que “no iban contra la religión y que si la escuela de la Liga de la Enseñanza (nota: L’Escolaica) era neutra se debía a que querían respetar las creencias de todos los padres.

Les 2 visites tingueren, a més de la pedagogia i el laïcisme, un denominador comú, l’amistat i el bon menjar. Felix Martí Alpera descriu amb precisió i èmfasi els menús que dinà a Cullera en les dues ocasions. Nosaltres, professorat de la Universitat i membres de Cullera Laica, com bons alumnes, vam concloure la visita a l’Escolaica a un restaurant situat al Racó de Cullera, prop del barranc de Palomes, on Felix Martí Alpera dinà a la segona visita a la casa que hi tenia Agustí Olivert. El menú del passat dia 26 de novembre va ser una calc fidel del que menjaren aquelles dones i aquells homes: de primer plat, peix fresc e Cullera i llangostins; a continuació paella de pollastre; meló de tot l’any de postres i xampany per finalitzar.

En acabar visitàrem el barranc de Palomes, el que queda, i finalment acudírem a la presentació, dins els actes de les X Jornades d’Estudis de Cullera, del llibre “Cullera 1911. Els successos i l’educació laica” editat per Cullera Laica. Això, però, correspon a una altra crònica.

Joan Baptista Malonda Grau