Cullera Laica presenta dos sol∙licituds a l’Ajuntament, sobre el reconeixement institucional d’Agustí Olivert i sobre l’ús de la “Casa de Palomes”

La setmana passada, l’associació Cullera Laica va presentar a l’Ajuntament de Cullera un escrit dirigit al Sr. Alcalde amb dues sol∙licituds. La primera, que estime la pertinència d’anomenar a Agustín Olivert Arlandis “Fill Predilecte de Cullera” a títol pòstum; i la segona, que destine la casa llegada al municipi de Cullera per Agustín Olivert Arlandis (la popularment coneguda com “Casa de Palomes”) exclusivament a activitats que estiguen en plena conformitat amb la voluntat del llegador. La sol∙licitud anava acompanyada d’una transcripció d’un panegíric de l’època i d’una còpìa del reportatge de Pepi Bohigues-Levante-EMV del passat mes de maig. Una còpia de la instància  es va remetre a cada Grup polític municipal.

            Amb esta doble sol∙licitud, Cullera Laica fa efectives dos de les tres iniciatives que foren presentades en l’acte d’homenatge a Agustín Olivert Arlandis del passat mes d’abril. La tercera, relativa a la cessió del retrat recuperat per Cullera Laica a favor de l’Ajuntament de Cullera, encara no ha tingut curs.

Agustín Olivert Arlandis (1855-1927) fou un distingit mecenes cullerenc. Entre altres càrrecs que va exercir, va ser regidor de l’Ajuntament de Cullera, president de la Junta d’Instrucció Local, corresponsal d’El Mercantil Valenciano, depositari de la Cantina Escolar, corresponsal del Banc d’Espanya, president del Casino Republicà (entitat que va arribar a posseir una important biblioteca, hui parcialment conservada com a fons antic de la Biblioteca Municipal de Cullera) i president de la Lliga de l’Ensenyança (l’entitat que va construir l’Escolaica, una de les capdavanteres escoles graduades de tota Espanya). Les actes dels Plens municipals i de la Junta d’Instrucció Local, així com els seus escrits, mostren una persona culta, dotada de gran talent i d’elevats valors cívics. Encara que la seua vida va transcórrer principalment a Cullera, Agustín Olivert Arlandis fou conegut més enllà de la seua ciutat, perquè entre les seues amistats acreditades figuren personatges com Adolfo Gil y Morte, José Benlliure o Vicente Blasco Ibáñez.
                Agustín Olivert es va bolcar per l’educació, la qual va promoure fins el punt de ser referit com «el primer paladín de la enseñanza». Consumant eixa vocació, al morir, va llegar al municipi de Cullera com a “templo del saber” (utilitzant l’expressió d’una font de l’època), la casa senyorial que posseïa al carrer Cervantes, a més d’una bona suma de diners per a l’Hospital Municipal i altra per a la Cantina Escolar. En 1932 l’Ajuntament de Cullera va col∙locar una placa a la façana de dita casa que diu: “Testimonio de sentida gratitud del M. I. Ayuntamiento de Cullera al filántropo Don Agustín Olivert Arlandis dechado de virtudes cívicas y generoso donante de este edificio a la ciudad en que nació. Para eterna memoria. Cullera a 14 de abril de 1932”. D’ençà, dita casa ha albergat la Biblioteca Municipal Popular, l’Escola Graduada Nacional “Agustín Olivert”, el Conservatori Professional de Música, l’Escola Oficial d’Idiomes i, actualment, la Universitat dels Majors. Malauradament, a hores d’ara també hi ha altres dependències fortament discordants amb l’esperit sapiencial que sempre ha tingut l’edifici, com les Oficines de Recaptació de Tributs (!) que, a més, ocupen la casa de manera preeminent.

Cullera Laica, 15 de juliol de 2014