El passat 4 de maig, va tindre lloc al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura de Cullera, l’acte que l’associació Cullera Laica va organitzar per a les Festes Majors de 2011: “Cullera 1911: Els Successos i l’ educació laica”. Al Hall del Saló hi havia una xicoteta exposició de recepció, amb fotografies i revistes originals sobre els Successos, així com una taula amb diversos llibres relacionats amb els Fets, facilitats per les corresponents editorials, a fi que les persones que volgueren pogueren adquirir-los. A més, a l’entrada, el personal de recepció de l’acte donava a les persones assistents una reproducció facsímil d’un fragment de El Consejo de las Hadas, de Lamberto Olivert Arlandis (1860-1937), fragment publicat originalment pel setmanari Sucrona de 14 d’octubre de 1933, on es relaten els Fets.
L’acte va ser obert pel President de Cullera Laica, el Sr. Joan Baptista Malonda Grau, qui va fer una presentació de l’Entitat, de l’acte i dels tres ponents de la taula redona: El Sr. Ricard-Camil Torres, Doctor en història; el Sr. Salvador Pedrós, advocat i investigador; i el Sr. Raül Silvestre, historiador. Tanmateix, el Sr. President va agrair als ponents la seua participació i al nombrós públic la seua assistència. A pesar de la forta significació cultural i educativa que pensem que tenia l’acte, no hi va assistir cap persona en representació de l’Ajuntament de Cullera, ni tan sols de les regidories de cultura i educació.
L’acte en si va començar amb la projecció d’una producció audiovisual realitzada per a l’ocasió per l’Associació, feta a partir de l’esmentat fragment de “El Consejo de las Hadas” de Lamberto Olivert. La producció va ser realitzada per Emili Renart, amb fotografies extretes de revistes de l’època i de l’arxiu de l’associació “La Penyeta”, entre d’altres fonts. Van participar Elvira Mondragón i Pep Salvador (veu en off), Lolín Aura (cant i guitarra) i Enrique Muñoz (assistència técnica).
A continuació, el Sr. Ricard-Camil Torres va prendre la paraula, i va fer una sàvia contextualització històrica dels Fets, proporcionant a més detalls com l’important protagonisme que varen tindre les dones. El Sr. Torres va concloure que, contràriament al tòpic que es va encunyar a partir dels Successos, Cullera no va ser un “poble de criminals”, sinó un poble més del País Valencià i d’Espanya sotmès a les fortes injustícies econòmiques i socials de la Restauració, radicant la diferència respecte de les revoltes que es van produir en altres poblacions, en la qualitat de les víctimes, que no van ser llauradors ni obrers, sinó res menys que membres de l’estructura orgànica de l’Estat.
Seguidament, el Sr. Salvador Pedrós, al qui el món de la història i de la cultura li deu el primer estudi sobre els Successos, a més realitzat en una època en la què encara quedaven testimonis pròxims als Fets (principis del 70’), va aprofundir i complementar el que s’havia projectat en la producció audiovisual, amb interessants dades i detalls, tals com que l’alçament de les vies per part dels amotinats tenia per finalitat tallar les comunicacions amb les altres poblacions i evitar que les forces de l’“orde” s’emportaren els joves cullerencs a la guerra de Marroc.
A continuació, el Sr. Raül Silvestre va explicar que a conseqüència dels Fets es van clausurar per Ordre governamental nombroses entitats cullerenques, entre d’altres L’Escolaica. Així mateix, va explicar els orígens de l’ensenyament laic, fonamentat en la raó, en el descobriment, en la llibertat de pensament i en el ser humà, en contrast amb l’ensenyament religiós, fonamentat en el dogma i en la creença en Déu. Tanmateix, va vindre a considerar el tancament de L’Escolaica com una autèntica vilania, perpetrada pels sectors sociopolítics més reaccionaris i conservadors, esperonats per l’església catòlica, què varen aprofitar la situació de repressió generalitzada que es va produir arran dels Fets, per acabar amb una escola que no tingué cap relació amb els Successos, però que de cap manera toleraven la seua existència.
Tant la projecció audiovisual com cada una de les tres intervencions van ser seguides per un fort aplaudiment del públic assistent. En acabar les tres intervencions, algunes persones del públic van prendre la paraula i van plantejar interessants qüestions als ponents, totes les quals van contestar brillantment.
Post scriptum: El mateix dia de l’acte, ens assabentàvem d’una trista notícia: Vicent Crespo Castelló (1923-2011), una bona persona i afina a l’associació ens deixava per a sempre. Vicent Crespo descendia d’una de les famílies de Cullera que més ha lluitat per la dignitat material i intel·lectual de la gent treballadora. De fet, els seus avantpassats van ser referits durant l’acte en vàries ocasions. Malauradament, no va arribar a poder assistir-hi. Vicent Crespo va ser acomiadat per la seua família, amistats i coneguts mitjançant un emotiu funeral laic al tanatori “Ciutat de Cullera”, essent la primera persona acomiadada amb un funeral laic a est Centre. En reconeixement seu, la Junta Directiva de l’associació Cullera Laica va acordar dedicar-li a títol pòstum el citat acte.
Cullera Laica