LAICISME
A la Mostra Museística (E)mancipa-Ment a la seu de Cullera Laica hi ha exposats 2 dibuixos referents a l’anticlericalisme i algunes de les visites ens demanen informació al respecte.
S’entén per anticlericalisme l’actitud que s’oposa críticament a les institucions eclesiàstiques o persones del clero.
Una actitud referenciada des de l’Edat Medieval i que augmentà la seua crítica a mitjans del segle XIX fins la dictadura franquista, i que ací al País Valencià tingué un gran ressò polític i social.
Les argumentacions i la crítica en contra del clero al segle XIX i primer terç del XX estaven fonamentades principalment per les constitucions conservadores i el Concordat de 1851.
Al citat concordat es fulminava la llibertat de pensament, la igualtat entre les diferents opcions de creença o no creença i l’establiment d’unes normes morals establerts per consens a la societat espanyola, conseqüentment s’anul·lava tota possibilitat del laïcisme.
En els següents primers articles del citat concordat s’establix l’obligació del catolicisme i els privilegis que comportava.
CONCORDAT 1851.
Article 1r La religió Catòlica Apostòlica Romana continua sent l’única de la nació espanyola,
Art. 2n La instrucció en les universitats, col·legis, seminaris i escoles públiques o privades de qualsevol classe serà en tot conforme a la doctrina de la mateixa religió catòlica. Els bisbes i altres prelats diocesans vetlaran sobre la puresa de la doctrina, de la fe, dels costums, i sobre l’educació religiosa de la joventut, fins i tot a les escoles públiques.
Art. 3r Tampoc es posarà cap impediment a estos prelats ni als altres sagrats ministres en l’exercici de les seues funcions, ni els molestarà ningú. Cuidaran totes les autoritats del regne de guardar-los i que se’ls guarde el respecte i consideració deguts, segons els divins preceptes, i que no es faça cap cosa que puga causar-los descrèdit o menyspreu. S. M. i el seu real Govern dispensaran així mateix el seu poderós patrocini i suport als bisbes en els casos que li demanen, principalment quan hagen d’oposar-se a la malignitat dels homes que intenten pervertir els ànims dels fidels i corrompre els seus costums, o, quan haguera d’impedir-se la publicació, introducció o circulació de llibres dolents i nocius.
Art. 4.o En totes les altres coses que pertanyen al dret i exercici de l’autoritat
eclesiàstica i al ministeri de les ordes sagrades, els bisbes i el clergat dependents d’ells gaudiran de la plena llibertat que establixen els sagrats cànons.
Cullera Laica, novembre 2024