Amèlia Jover Velasco, nascuda l’any 1910 a Cullera, va ser una dona rebel, llibertària, naturista, afiliada al sindicat de Gastronomia de la CNT on va crear la secció femenina. També va treballar com administrativa en l’Ajuntament de València. Amb l’inici de la Revolució escrivia en la premsa àcrata i va ser secretària general de les Joventuts Llibertàries de Llevant. Va patir la repressió franquista i va ser empresonada en el convent de Santa Clara. Finalment, es va exiliar a França i després a Tunísia. Tornant a França on va morir l’any 1997.
L’Associació Cultural Institut Obrer vol mantenir viva la seua memòria i reivindicar el llegat de les dones lliures que com ella saberen plantar cara a l’adversitat i que amb la seua acció propiciaren l’enllumenament d’un món millor.
Amèlia Jover representà allò que va dir Camus, “Hi ha éssers que justifiquen el món, que ajuden a viure amb la seua sola presència”, perquè mantingué, fins al final de la seua vida la força de les seues conviccions i l’esperança de poder realitzar la utopia que portava al cor.