Cullera Laica vol donar a conèixer a la ciutadania la campanya IRPF 2019, la declaració de 2018, d’Europa Laica de denúncia del finançament de l’Església catòlica a través de l’Impost de la Renda, per la qual cosa proposa a la ciutadania no marcar ni la casella de l’església catòlica, ni la de fins socials. Així mateix denúncia la costosa campanya publicitària pagada amb diners públics i orquestrada, any rere any, pel govern i l’església catòlica per a instar els contribuents a què marquen les caselles
Europa Laica insta a la ciutadania a NO marcar cap de les dos caselles de la Declaració del IRPF, tant la de l’Església Catòlica, com la d’Altres Fins d’Interés Social, per estos motius:
1. Ens manifestem en contra que l’Estat servisca de recaptador de l’Església Catòlica, destinant diners públics per a fins exclusivament religiosos i de manteniment del clero catòlic, per la qual cosa entenem que no hauria d’existir la dita casella en la Declaració de la Renda. Els diners recaptats a favor de l’Església Catòlica, és utilitzat per esta Corporació religiosa per a pagar sous i assegurances socials de capellans i bisbes, per a gasto corrent i proselitisme de la Conferència Episcopal, per a publicitat i propaganda de les campanyes eclesials, per al finançament dels seus propis mitjans de comunicació, per a les universitats eclesiàstiques, per a muntar campanyes antiavortament, homòfobes… i contra la diversitat de drets civils, per a les beatificacions, per a engreixar les arques del Vaticà, per al pagament de l’IVA… En fi, res a veure amb fins socials ni benèfics…
2. Quant a la casella de “Altres Fins d’Interés Social”, Europa Laica pot reconéixer la labor d’algunes de les ONGs (incloses les religioses) beneficiàries de la dita casella. No obstant, la mera existència d’esta casella servix a efectes de legitimació (o com a coartada) de l’existència de la casella de l’Església Catòlica, perquè oferix aparença de voluntarietat i llibertat d’opció quan, en la pràctica, no és així. Marcar una o altra o les dos caselles, a efectes pràctics i pressupostaris, té com a objecte calcular la quantitat sobre el total de l’impost recaptat que es repartirà entre l’Església Catòlica i les ONGs (i que es detrau d’altres gastos socials en què poguera emprar-se la dita quantitat). No suposa, per tant, una donació voluntària sinó una forma amb què establir quina quantitat dels diners de tots (els que marquen i els que no marquen una, una altra o cap casella) es destinarà a l’Església i Els Altres Fins. Distint potser seria si, a més de l’impost, el contribuent pagara un 0,7% més per a tals fins (de l’església o altres), i en este cas sí que seria una donació voluntària, la qual cosa no és el cas en el model actual. Per això exigim un canvi de model de forma urgent.
3. Els drets socials bàsics exigibles als poders públics per la Constitució Espanyola no poden quedar al marge, per tant, de l’assignació i discussió dels Pressupostos de l’Estat, ni dels procediments de control que garantisquen que s’assignen amb equitat, eficàcia i objectivitat, i sempre en funció dels interessos generals. En cas contrari ens situem en el terreny de la discrecionalitat i es possibilita l’assignació de recursos públics amb criteris sectaris i clientelistes.
Cullera Laica, abril 2019