Wilson ferrus

Natural de Catarroja, va estudiar Magisteri en la Universitat Laboral de Cheste en l’especialitat de Ciències Socials i posteriorment Filosofia i Ciències de l’Educació en la Universitat de València. Actualment, és professor associat en la UV, en el departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació, i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura. També ha impartit classes en la Facultat de Magisteri de la UV en el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura així com diversos cursos de formació per a docents en el CEFIRE de Torrent i de València sobre memòria escolar i pedagogia de la memòria. Està, igualment, en possessió de diversos postgraus en justícia transicional i memòria històrica per la Universitat de les Illes Balears. Des de desembre de 2019 forma part de la Junta directiva de la Societat d’Història de l’Educació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Està en possessió de diversos premis: el 19é i 21é Premi d’Investigació de l’Horta Sud; el Premi d’Investigació “25 d’abril-Vila de Benissa 2021”; accèssit en el 24é Premi Benvingut Oliver d’Investigació Històrica 2011 de Catarroja; el Premi Josep Martínez Bisbal 2022 de la UV, a l’ús del valencià i la qualitat lingüística en la comunicació acadèmica i la divulgació científica; el Premi d’Investigació Puig Llorença 2022.

El seu camp d’investigació se centra fonamentalment en l’estudi de l’educació durant la II República i la posterior repressió franquista contra el Magisteri Primari. En aqueix sentit ha publicat Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides (IDECO-Perifèric Edicions, 2014); Mestres i escoles a l’Horta Sud 1936-1939. Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa (Institució Alfons el Magnànim, 2015); “Els consells de guerra: una eina de repressió a l’àmbit del Magisteri Primari” en Mestres d’escola (Universitat de València-Alfons el Vell de Gandia, 2014); “Les colònies escolars en règim familiar a l’Horta Sud. Protecció, solidaritat i educació en temps de guerra” a Educar en temps de guerra (IAM-Institut d’Estudis Catalans, 2016); “La depuració franquista del Magisteri Primari a la Marina Alta. Primeres dades per a una anàlisi en profunditat” (AGUAITS, Revista de l’Institut Estudis Comarcals Marina Alta, 2020); Modernes, lliures i preparades. El Grup Femení de la Residència d’Estudiants de Madrid en temps de guerra (IDECO-Perifèric Edicions, 2018); La depuració franquista contra el Magisteri Primari a la Marina Alta. El cas de Benissa (Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert, 2021. També és autor de l’obra Renovació i innovació educativa en els escoles laiques i republicanes valencianes (1900-1939) (Institució Alfons el Magnànim, 2017) i ha coordinat i és coautor del treball col·lectiu Afusellats. Mestres i republicans (Perifèric, 2021).

També ha publicat “Alfafar i Lloc Nou de la Corona. Mestres i escoles fins a 1939”, en Memòries d’Alfafar 2014 (Associació d’Estudis d’Alfafar, 2014); “Lorenzo Agud Is, un cullerà al capdavant de l’escola laicoracionalista de la Casa del Poble Radical de València”, en XII Jornades d’Estudis de Cullera (Ajuntament de Cullera, 2017); Colònies escolars blasquistes (1912-1936) (IEC Foya de Buñol-Chiva, 2017); “Rafael Arizo Aparici: el respecte a la consciència del xiquet i de la xiqueta” en 20 mestres del segle XX (Edicions 96, 2017); i “Rafael Arizo Aparici. Paradigma de mestre republicà”, en Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies a la Ribera del Xúquer durant el segle XX (Universitat de València, 2018). Ha participat també en els projectes comarcals Gent de l’Horta Sud (IDECO, 2018) i Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara (CEIC Alfons el Vell, 2019).

Com a coautor, ha publicat “L’aplicació de les lleis de depuració de mestres a Catarroja” (Ajuntament de Catarroja, 1986) i “La Residència de Senyoretes en temps de guerra (1937-1939). Una experiència d’extensió cultural i educació popular” (en Educació i Història. Revista d’història de l’educació, 2018).

A més, ha publicat diverses ressenyes i crítiques literàries, impartit conferències i participat en projectes documentals de recuperació de la memòria històrica. També ha cotraduït al valencià l’obra Contes de Clarí (Rotgle Edicions, 1994), ha participat en l’edició de Noves narracions extraordinàries (Rotgle Edicions, 1995) i ha traduït al valencià l’obra teatral El gos, la banda i l’estrany traficant de Rosa Montolío (Editorial la forja del trobador, 2019).

Enllaços d’interes

https://www.levante-emv.com/cultura/2021/10/24/paginas-olvido-58733084.html

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/jose-pastor-bayarri-maestro-republicano-procesado-veces-franco-despues-fusilamiento_132_9744192.html

https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/afusellats-mestres-republicans-recupera-memoria-20-mestres-assassinats-pel-franquisme_1_1484264.html

https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2017/09/25/wilson-ferrus-l-escola-laica-13802675.html