En 1927 va morir Agustín Olivert Arlandis (1855-1927), mecenes cullerenc que va llegar al municipi de Cullera, en condicions per al seu ús, la casa senyorial que posseïa al carrer Cervantes, la coneguda popularment com «Casa de Palomes». Més concretament, el testament llegava la casa al municipi, pero el destí que li s’havia de donar el deixava a l’arbitri dels marmessors que a l’efecte va anomenar: el seu germà Lamberto, el seu nebot Santiago Renard, el metge Vicente Marzal i l’alcalde del municipi, o al dels qui d’ells en el seu moment viviren. De tota manera, també va confiar verbalment la seua voluntat: que la casa fora “consagrada a cultivar la inteligencia y combatir la ignorancia”, en paraules d’una font de l’època. I així, només va morir, la premsa local i regional es va fer ressò tant del legat de la casa com de la destinació que podia o havia de tenir.En desembre de 1927 es feia l’escriptura de partició de l’herència, amb la qual es transmetia la titularitat de la casa a l’Ajuntament, i en 1930 els marmessors, en reunió mantinguda en l’Ajuntament de Cullera, formalitzaven la seua comesa, d’acord amb la voluntat del legatari. D’ençà, l’edifici ha albergat diversos centres públics culturals i educatius, com la Biblioteca Municipal, l’Escola Graduada Agustín Olivert i el Conservatori Professional de Música de Cullera.
Però en 2007 i anys posteriors, després de la rehabilitació que es va escometre, la casa va començar a ser destinada a un munt d’agències, organismes i activitats que poca relació tenen amb un “temple del saber”, com el descrivia una font de l’època de la donació: Agència de Desenvolupament Local, Cullera Impuls, Oficina de Recaptació de Tributs, OMIC…; i tot siga dit, també a d’altres, com la Universitat del Majors, però que sembla, en opinió manifestada per no poca gent, posades per a mantenir tota la resta.
Entenent que s’estava incomplint la voluntat d’Agustí Olivert, en juliol de 2014, Cullera Laica va sol∙licitar a l’Ajuntament de Cullera que la Casa de Palomes es destinara a activitats que estigueren en plena conformitat amb la seua voluntat. En un ofici d’octubre de 2014, la Regidora de Cultura va contestar a Cullera Laica que l’Ajuntament estava complint amb la voluntat del legatari, i fonamentava l’afirmació en una transcripció literal de la disposició de l’escriptura de partició de l’herència, on es citava la donació de la casa i l’anomenament dels marmessors que feia el testament; encara que de manera subtilment distinta, i potser que amb implicacions distintes, a la còpia manuscrita del testament que obra en poder de Cullera Laica.
En tot cas, l’ofici de l’Ajuntament, no sabem si per ignorància o per mala fe, defugia per complet de l’acord pres en 1930 pels marmessors, on es va fixar l’ús que havia de tenir la casa. Com que dels marmessors no queda ningú excepte l’alcalde, l’ofici venia a dir que ell, aleshores Ernesto Sanjuán, podia fer amb la casa allò que estimara oportú, per dir-ho suament.
Cullera Laica espera que el nou Ajuntament respecte la voluntat d’Agustí Olivert Arlandis i que destine la casa a activitats que estiguen en plena conformitat amb dita voluntat, idees per a la qual cosa no ens falten.
Cullera Laica, 31 de gener de 2016
Corregit el 11 de febrer de 2016