SOBRE LA CESSIÓ DE L’ERMITA DE SANTA ANNA DE CULLERA
En juliol de 2012, Cullera Laica va sol·licitar a l’Ajuntament de Cullera, per aquell temps presidit per Ernesto Sanjuán Martínez, que tinguera a bé informar si tenia constància que l’Església Catòlica o alguna de les seus corporacions s’haguera immatriculat al seu nom algun bé immoble del municipi de Cullera en virtut del l’article 206 de la Llei Hipotecària.
Pocs mesos després de la pregunta, l’Església s’immatricula la parròquia dels Sants Joans i la Capella de Santa Anna, fet legal però il·legítim i de poca o gens moralitat per apropiar-se d’un be patrimonial del poble de Cullera.
Novament, en juliol de 2018, amb l’article 206 de la Llei Hipotecària modificat i amb nou Ajuntament, presidit per Jordi Mayor Vallet, Cullera Laica va tornar a formular a l’Ajuntament la mateixa pregunta i va sol·licitar les notes simples o els certificats registrals, que haurien d’incorporar-se als Portals de Transparència.
Per ara no tenim cap contestació i el poble de Cullera no pot saber, tampoc quant va pagar l’Arquebisbat de València per immatricular-se, posar-se al seu nom, l’Ermita de Santa Anna i l’església dels Sants Joans. Abans de la immatriculació l’ermita no estava registrada i per tant era d’us del poble, així recordem actes no religiosos que s’han celebrat a dita ermita.
La cessió que ha fet l’Arquebisbat, l’11 de setembre, és, segons informació de l’Ajuntament, per a 50 anys, el qual realitzarà la corresponent restauració i obres, fet positiu per al patrimoni cultural de Cullera, però per la informació rebuda per les xarxes socials de l’Ajuntament, l’ermita solament es dedicarà a un museu de la Festa a la Mare de Deu del Castell, finalitat que discrimina a bona part de la població de Cullera, perquè amb diners de tota la població es realitzarà la citada restauració i obres que solament gaudirà qui tinga determinades creences, actuació que vulnera el principi d’igualtat que identifica i reivindica el laïcisme.
A més de les citades notes simples i referències cadastrals, l’Ajuntament, per poder recuperar els bens immatriculats, hauria de interposar reclamacions administratives per qüestionar la validesa dels anomenats certificats diocesans, al·legant falta d’imparcialitat i caràcter unilateral del document; falta de verificació independent i absència de valor probatori ple, a la vegada caldria incorporar mesures de protecció per evitar que els bens immatriculats consoliden la seua situació irregular.
Cullera Laica no pretén que es procedisca contra cap títol de propietat que siga just, sinó que es recupere per al ple domini públic aquells béns immobles que puguen haver estat indegudament immatriculats, per exemple perquè siguen d’origen comunal o municipal.
Octubre, 2025
Cullera Laica