El passat 13 d’abril tingué lloc la ruta laica, un itinerari pels llocs de Cullera relacionats amb la llibertat de pensament, que l’associació Cullera Laica va organitzar per a les Festes Majors de 2013. El lloc d’encontre va ser davant de l’oficina de correus de la Rambla Sant Isidre, on acudí gent del poble i de fora. Les persones assistents que van aconseguir entrada pujaren a un tren turístic contractat per l’Associació per a l’ocasió, amb el qual es va fer la primera part de la ruta. A més de amb tren, que anava completament ple, també feren la ruta persones amb cotxe, moto i bicicleta. Abans d’iniciar la ruta, els assistents van poder recollir una carpeta amb abundant material gràfic que testimonia el valor històric de cada referent.
Només eixir, direcció carrer Cervantes, mitjançant la megafonia del tren es va parlar del llegendari Casino Republicà, d’on eixiren alguns dels millors fruits de la nostra història, com una important biblioteca i una de les millors escoles de tot el país: l’Escolaica. En el hall de la Casa de Palomes es va recordar la figura d’Agustín Olivert Arlandis, un paladí de l’educació, qui llegà la seua esplèndida casa al poble de Cullera, a més d’una bona suma de diners per a la cantina escolar i per a l’Hospital. Pel carrer València, també des de dalt del tren, es comentà el setmanari local Sucrona, un mitjà de comunicació que irradià democratisme, cultura i civisme. Ja en el cementeri es parlà d’Agustí Costa, a qui l’Església Catòlica prohibí l’enterrament per ser un lliurepensador conseqüent amb les sues idees; dels aspectes artístics del seu mausoleu; de l’antic cementeri civil, un lloc on van poder ser soterrats des de lliurepensadors fins xiquets que no havien estat batejats; i d’altres personatges, com Lamberto Olivert Arlandis, persona crítica amb la credulitat i amb el poder eclesiàstic, que no obstant pareix assumir els valors cristians i que dedicà poemes laudatoris a tradicions i personatges catòlics.
De nou en el tren, per l’Avinguda del País Valencià, es referí la Biblioteca Popular, formada amb les donacions de moltes de persones, d’institucions i pels llibres del Casino Republicà. En el pati de l’Escolaica, es contà la història i valors d’esta insigne escola: “agena completamente á todo espíritu de comunión religiosa, filosófica y política”. En la Penyeta del moro, des del Passeig marítim, es parlà d’Amèlia Jover Velasco, una dona que amb el seu exemple, alien a prejudicis socio-religiosos, va aconseguir el respecte dels homens. Ja en recorregut a peu, en la Plaça de la sal, es va donar a conéixer algunes dades de l’escola racionalista que hi hagué a Cullera, fonamentada en la raó i la ciencia. Finalment, en el Saló de Plens de l’Ajuntament, es parlà de la II República, periode en què Cullera experimentà una de les majors expansions infraestructurals i culturals de la seua història; del metge Joan Garcés Grau, persona republicana d’una humanitat extraordinària; del diputat en les Corts Generals Juan Sapiña Camaró, catedràtic de llatí i escriptor, qui defensà el laïcisme i ajudà a Cullera des dels seus càrrecs institucionals; i de María Camilleri, la primera dona regidora de l’Ajuntament de Cullera, una defensora de l’escola pública i laica. A més dels referents laïcistes, la ruta va ser complementada amb comentaris sobre algunes curiositats de la nostra història.
Per a les explicacions comptarem amb Emili i Santiago Renard, Lamberto Olivert Figueres, Fernando Chofre, Joan Baptista Malonda, Enric Portell, Raúl Silvestre, Ximo Bosch Pastor, Ricard-Camil Torres, Társila Cutanda, i Agustí Fuertes, a tots el quals Cullera Laica els agraïx la seua participació. El nostre agraïment també a les persones que es comprometeren a donar els seu testimoni però que per raons de salut finalment no pogueren vindre; a l’agutzil Rosa Ruano, qui ens va obrir els llocs depenents de l’Ajuntament; i al Regidor de Festes, Sr. Andreu Piqueras, per donar-nos les facilitats necessàries per a que la ruta fóra tot un èxit.
L’Escolaica: una educación diferent
Dos dies abans de la ruta laica, tingué lloc al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura de Cullera una xarrada al voltant dels principis educatius de l’Escolaica històrica, pel cullerenc En Joan Baptista Malonda Grau, mestre, director de l’escola “El Castell” d’Almonies, cofundador de l’associació Cullera Laica, i una persona fortament compromesa amb la millora de l’educació. El ponent es centrà en el reglament de Règim Intern de l’Escolaica (on s’expliciten els principis educatius que regien l’escola i com s’aplicaven en la pràctica educativa), i confrontà l’educació que d’eixe reglament emanava, volcada en el desenvolupament integral del xiquet, amb la siutació de l’educació actual, presa tant d’interesos polítics i clericals com de pràctiques antieducatives, la qual comparà metafòricament amb el morrut roig (“el picudo rojo”) que destruix les palmeres. Per a concloure, Joan Baptista Malonda llançà la idea de prendre l’example dels nostres avantpassats cullerencs i crear una nova “Escolaica”per a lliurar-se del “morrut roig”.
Després d’algunes interessants intervencions del públic assistent relacionades amb la xarrada, Santiago Renard, amb la col.laboració d’Àlex Morales i la ideació de José Garrigós, donaren vida escènica a un monòleg de Lamberto Olivert Arlandis, titulat “Un passeig somniat”, en el qual es relata amb humor la Cullera dels nostres avantpassats desfigurada pel somni de l’autor…
Addenda
Cullera Laica valora molt positivament el canvi d’actitud mostrat per l’Ajuntament cap a la participació d’esta Associació en les Festes Majors, materialitzada amb l’atenció als nostres escrits i representants, la inclusió dels nostres actes i col.laboració escrita en el programa de Festes (encara que lamentem que la ruta laica fóra referida en el programa de festes sense anomenar-la com a tal), i la recepció que va fer el Sr. Regidor de Festes a la comitiva de la ruta. Un pas cap a la normalització que esperem que es consolide i s’extenga a altres regidories; doncs, com a Associació i com a ciutadanes i ciutadans de Cullera, no podem comprendre el nul interés mostrat per les regidories de cultura, educació i patrimoni en uns actes que entenem d’important significació per a estes àrees.